Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…
Antonio López Gómez
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou catedràtic de geografia Universitat d’Oviedo, 1955 Universitat de València, 1956-69 Universitat Autònoma de Madrid, 1969-2001 També fou membre de l’Institut JS Elcano CSIC, responsable/director d’ Estudios Geográficos i acadèmic de la RAH 1988 Com a deixeble de Manuel de Terán Álvarez, fou geògraf d’espectre integral, amb una formació humanística i històrica molt sòlida que li feu veure els fenòmens geogràfics amb una llarga perspectiva evolutiva en la tesi doctoral 1951, sobre la Serranía de Atienza, feu un ric tractament històric La seva ideologia liberal…
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a…
,
Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Historiografia catalana
Institució per a la recerca, la promoció, la recuperació i la difusió de la cultura a l’illa de Menorca, creada al final del 1985, amb l’aprovació dels seus estatuts per part del Consell Insular de Menorca.
Desenvolupament enciclopèdic La voluntat que esdevingués «centre de recepció i intercanvi del pensament i la ciència» dugué a l’adopció del nom d’Institut Menorquí d’Estudis, i no d’Institut d’Estudis Menorquins, per tal com es defugí qualsevol connotació localista, i s’establiren distàncies amb els vagues projectes sorgits durant el franquisme En aquest sentit, la seva creació culminà un procés gestat durant els anys de recuperació i de configuració democràtiques de l’illa Els primers membres de l’IME foren nomenats pel Consell Insular de Menorca, com a organisme públic fundador Aquest fet…
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
El progrés tecnològic en el creixement econòmic modern
El progrés tecnològic és el resultat de l’acumulació i de la combinació d’una quantitat poc menys que infinita de canvis de transcendència enormement desigual Aquests canvis es designen com a innovacions i són de naturalesa molt distinta un nou producte, un nou procediment de producció, noves primeres matèries o nous materials, noves formes d’organització, nous mètodes de gestió de l’empresa, nous modes de distribució… L’element comú de tots aquests tipus de canvis, tan diferents entre ells, és l’execució de combinacions noves per part dels empresaris i responsables de les empreses amb la…