Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Comitè Andorrà de Ciències Històriques
Historiografia catalana
Organisme privat creat l’any 1980 per mòssen Josep Maria Mauri, l’historiador Philippe Wolff, Lídia Armengol, Elidà Amigó, Miquel Àngel Canturri, Antoni Ubach, Antoni Morell i Cebrià Baraut.
Fou fundat per agrupar els joves investigadors amb vocació científica i amb l’afany de fer conèixer Andorra i la seva història Recull treballs que comprenen temes variats, des de la prehistòria fins a l’actualitat, i ha editat tres butlletins Els seus estatuts, homologats amb els dels altres comitès de ciències històriques d’arreu del món, foren autoritzats i aprovats pel Consell General L’any 1980 fou admès per unanimitat, i com a membre de ple dret, al Comitè Internacional de Ciències Històriques, en el marc del XV Congrés Internacional de Bucarest La presidència del Comitè ha…
Jaume Carrera i Pujal
Historiografia catalana
Historiador i periodista.
Format periodísticament en La Veu de Catalunya , destacà per reportatges on analitzà l’actualitat política i econòmica internacional, amb reiterades referències de caràcter històric Fou director de Cataluña Marítima i de les publicacions de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació Fruit d’aquest doble vessant periodístic i històric aparegueren les seves primeres obres, on posà de manifest la vinculació al catalanisme liberal i conservador de la Lliga La protecció de les minories nacionals 1923 i Per un ordre polític i econòmic democràcia o dictadura Economia individual o corporativa 1935…
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…
Bartomeu Ribelles
Historiografia catalana
Historiador, cronista i bibliotecari.
Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
La llana
Introducció El pastor amb les ovelles, i la fàbrica al fons Gravat L’estudi de la indústria llanera catalana durant la centúria 1814-1914 ha estat dividit en tres etapes ben diferenciades, que troben la seva justificació en el mateix procés de desenvolupament industrial Tot i que la indústria moderna i la crisi de la indústria tradicional s’arrelen en el set-cents, el primer període 1814-33 parteix del punt d’inflexió determinat per l’enfonsament de l’imperi colonial i la Guerra del Francès i de la irrefutable embranzida de la moderna indústria llanera a Catalunya Des de 1814, els inicis de…
1936-1939: La Guerra Civil i l'economia catalana
Tensió social i aixecament militar Cartell del PSUC emès durant la guerra civil Com acabem de veure en l’últim apartat del darrer capítol, durant els vint anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil, Catalunya va patir una situació de forta tensió política i social i hi van sovintejar els conflictes entre empresaris i treballadors Aquesta tensió i aquests conflictes cal situar-los, naturalment, en el marc d’una societat capitalista en la qual la diferenciació entre aquells qui controlaven els mitjans de producció i els treballadors industrials i agraris era especialment aguda El cas català…
El mercat financer i el sistema bancari català, 1844-1864
Lletres de canvi El desenvolupament del procés d’industrialització a Catalunya J Nadal, 1975 M Izard, 1973 i J Maluquer, 1976 comportà que durant el període comprès entre 1840 i 1865 es produís una profunda transformació de les estructures financeres del país, respecte de la qual cal tenir en compte que aquest canvi es concentrà molt acusadament a Barcelona, on aparegueren una banca i un mercat borsari modern que, de bon principi, tendiren a projectar la seva activitat sobre tot el Principat que aquestes noves institucions financeres no van suplantar els instruments financers…
1789-1840: Canvi institucional i el creixement econòmic
Introducció Ban de la Junta Superior de Sanitat Epidèmia de febre groga de Catalunya, 1821 L’epidèmia de febre groga el 1821 A l’inici del segle XIX, Catalunya presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerres se succeïen A l’acabament del segle XVIII i a l’inici del XIX la població de Catalunya, com la de la resta dels territoris peninsulars i la d’una gran part del continent europeu, presentava símptomes clars d’esgotament Fam, epidèmies i guerra se succeïen i haurien fet creure en una immediata fractura en la trajectòria ascendent que venia mostrant la població durant cent…
1959-1975: L’economia catalana en l’època del desenvolupament. Creixement i canvi estructural
L’economia catalana de l’estabilització a la crisi trets generals Portada de la revista «Destino» de l’1 de febrer de 1964, que mostra una fotografia d’una caravana de cotxes, sota el titular "Cuando todos tengamos coche" El 21 de juliol de 1959, després d’uns quants mesos de negociacions i de dubtes, era aprovat pel govern espanyol el decret llei anomenat d”’Ordenación económica”, peça clau de la nova política econòmica, amb la qual s’intentava d’evitar la gravíssima crisi a la qual hom veia abocada l’economia espanyola L’anomenat Pla d’Estabilització era un tractament de xoc que tingué, ben…