Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…
arxius monàstics i conventuals dels Països Catalans
Historiografia catalana
Els primers ordes monàstics s’implantaren als Països Catalans al s. IX, durant el procés de reconquesta cristiana; foren en concret els monestirs benedictins, que instauraren la regla de sant Benet en establiments monàstics del Pallars, la Ribagorça, Girona i l’Urgell.
Entre el final del s IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al s XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al s XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al s XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius importants, foren…
Societat Arqueològica Lul·liana
Historiografia catalana
Entitat cultural fundada a Palma, al desembre del 1880, fruit de l’ambient cultural de la Renaixença mallorquina.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen d’aquesta societat fou degut a la iniciativa de Mateu Garau i Bartomeu Ferrà, que projectaren la fundació d’un museu amb obres d’iconografia cristiana, per tal de protegir-les i conservar-les Aquest nucli primitiu augmentà i sorgí la necessitat de crear una associació Entre els fundadors destacaren Joaquim Pavía, Pere d’Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés i Joan Lladó Amer Enrique de España en fou el primer president El reglament es publicà el 15 de març de 1881 i establí com a finalitats honrar la figura de Ramon Llull recollir, restaurar i preservar les…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Els monuments commemoratius
A Catalunya, després que els escultors neoclàssics i romàntics visquessin desaprofitats o fins i tot absents del país per manca d’encàrrecs que els permetessin de viure dignament, la generació de l’època de la Restauració borbònica, encapçalada pels germans Venanci i Agapit Vallmitjana, va tenir l’oportunitat de treballar en projectes escultòrics importants, ja que les reformes urbanístiques que van tenir lloc a les grans ciutats durant el darrer quart del segle XIX van propiciar un remarcable increment d’escultura pública monumental Contràriament a la pintura, l’escultura interessava més a…
Paviments, mosaics i rajoles
A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…