Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Gabriel Alomar i Vilallonga
Historiografia catalana
Assagista, poeta i polític.
Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona Exercí com a professor a Palma, Figueres i Gijón La seva producció literària fou publicada en La Roqueta , on signava els articles amb el pseudònim Biel de la Mel Desenvolupà una intensa activitat política, i el 1908 fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya En les eleccions del 1931 fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvià pel de Mallorca Entre el 1932 i el 1934 fou ambaixador a Itàlia, i des del 1937, a Egipte Considerat un dels intellectuals més brillants del primer terç del s…
Conrad Roure i Bofill
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
El 1863 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Participà en l’ambient bohemi barceloní de la seva joventut i fou amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres teatrals Afecte a l’ideari catalanista de Valentí Almirall, fou redactor en el Diari Català i en altres publicacions, amb el pseudònim Pau Bunyegas , com Lo Noy de la Mare en fou director i únic redactor, Un Tros de Paper ,…
Adolf Blanch i Cortada
© Fototeca.cat
Periodisme
Economia
Historiografia
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic, economista, historiador i periodista.
Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en…
, ,
Ramon Rucabado i Comerma
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…
, ,
Alfons Miàs
Historiografia catalana
Militant catalanista i publicista de la Catalunya del Nord.
Vida i obra Collaborà amb el negoci del seu pare, que era contractista d’obres 1928-35, i després fou secretari a l’Ajuntament de Palaldà 1935-42 i al dels Banys d’Arles 1942-44 De formació catòlica tradicional, carlista i nacionalista, milità de jove a l’Association Catholique de la Jeunesse Française i a la Ligue d’Action Française de Charles Maurras El 1930 es casà amb una jove barcelonina i esdevingué un convençut defensor del catalanisme, en un període en què es concretava la renaixença política catalana amb la instauració de la Generalitat de Catalunya, i milità activament en el si del…
Agustí Esclasans i Folch
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista, crític i poeta.
El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en La Revista des del 1921, els anys 1928-28 en La…
, ,
Eduard Martínez i Ferrando
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest vg Martínez i Ferrando, Jesús Ernest , estudià dret i filosofia i lletres a la universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del s XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el…
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Historiografia catalana
Llibreter, editor, impressor i polític aragonès.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors sense recursos per a mantenir la nombrosa descendència, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Installat a València, el 1809 obrí un establiment de venda de llibres set anys després començà a actuar com a editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de novelas inglesas, alemanas y francesas, traducidas al castellano” aparegueren…
Carmel Navarro i Llombart
Historiografia catalana
Escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Començà escrivint poemes romàntics en castellà i obres teatrals En lo mercat de València i un miracle de sant Vicent Ferrer titulat La calúmnia castigada abans del 1868 Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Amb la revolució del 1868 prengué part activa en la causa republicana federalisme moderat, i publicà uns poemes polítics aplegats en Cantos…
Manuel Milà i Fontanals
Historiografia catalana
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Vida i obra El 1826 s’installà amb la família a Barcelona, després d’una breu estada a Vilanova i la Geltrú, i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià a la Universitat de Cervera, es graduà com a batxiller i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1841 El 1846 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres En la seva joventut signà amb el pseudònim El Trovador del Panadés El 1844 substituí Pere Felip Monlau com a professor de literatura i història de l’Institut…