Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter…

Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després i publicat el…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Es llicencià en filosofia i lletres 1959 per la Universitat de Barcelona, on el 1968 es doctorà amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia Al marge de l’activitat com a historiador, portà amb els seus fills la direcció d’una empresa hotelera pròpia Inicialment es dedicà a l’arqueologia i, formant part de l’equip de Lluís Pericot, prospectà el terme de Llucmajor i dirigí l’excavació de l’habitació i de l’important jaciment talaiòtic de Capocorb Vell En els tres anys que collaborà amb Pericot 1957-60 participà també en excavacions a Catalunya Tanmateix, la…

Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb el seu pare, on es formà culturalment…

Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…

Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…

Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…