Resultats de la cerca

Intellectual de tendència republicana federal, desenvolupà una intensa activitat en la premsa catalana, espanyola i llatinoamericana, combinada amb la militància política i una producció assagística i memorialística centrada en el republicanisme, el laïcisme, el regionalisme i la vida cultural reusenca El 1859 fundà a Reus el Centro de Lectura, on exercí diversos càrrecs, i en fou redactor dels òrgans de difusió, entre els quals El Eco del Centro de Lectura i l’ Álbum de Euterpe , editat per la societat coral filial El 1860 fundà el diari demòcrata El Porvenir i el 1862 l’ Álbum de Euterpe ,…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1950, fou deixeble de Jordi Rubió, Ferran Soldevila i  Jaume Vicens i Vives Professor ajudant de l’esmentada universitat, entre el 1954 i el 1956 fou lector de català i de castellà a la Universitat de Liverpool Posteriorment impartí classes de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona 1956-62 i, tot seguit, esdevingué catedràtic d’institut a Morón de la Frontera, la Seu d’Urgell, el Liceu Espanyol de París i a Barcelona, on es jubilà l’any 1991 Collaborador de primera hora en les empreses historiogràfiques de…

Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com a conservador…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

La seva obra més important és  Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…

Ingressà 1943 amb beca al prestigiós Eton College, on cursà estudis de llengües clàssiques i modernes, i després del servei militar anà a la Universitat de Cambridge, on obtingué la llicenciatura i el doctorat en història 1955 amb una tesi sobre la política centralitzadora del comte duc d’Olivares A partir d’aleshores endegà una llarga trajectòria acadèmica com a professor d’història i investigadora, començada al Trinity College de Cambridge 1956-67, continuada al King’s College de la Universitat de Londres 1968-73 i a l’Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey, EUA 1073-90, i…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

Vida i obra Vers el 1899 assistia a l’acadèmia Hoyos de pintura més tard completà la seva formació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona El 1910, fugint d’una condemna de la llei de jurisdiccions, anà a París, on s’estigué dos anys Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis i a l’Escola Elemental del Treball 1920-23, càrrecs que hagué de deixar en advenir la Dictadura Més tard fou professor de l’Escola de Bibliotecàries El 1922 anà a Portugal, i el 1923, a Holanda, llocs on organitzà exposicions oficials d’art català Fugitiu d’unes…

Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes  Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…