Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’altíssima virulència anticatalanista d’aquesta institució vinculada a Lo Rat-Penat n’és una mostra el llibre Raó i característiques diferencials de la regió 1977 De la seva…

Era baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor en drets de Rafel Rubí i Coll, ministre de la Reial Audiència, i de Laura de Marimon Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El 1627 s’incorporà a la Reial Audiència de Catalunya i el 1630 es casà amb Teresa Sabater i de Meca, filla d’una família de juristes ennoblits Com la resta de jutges de l’Audiència, fou perseguit durant el moviment revolucionari del 1640 i acabà exiliant-se a la cort de Madrid, formant part de la Junta para Materias Políticas e Inteligencias de Cataluña Morí al desembre del 1642 a Saragossa quan formava part…

Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

Vida i obra Fou mestre en arts de l’Estudi General de València, on impartí gramàtica 1565-66, 1572-73 Divulgada l’obra d’Erasme, malgrat la censura de la Inquisició, estigué vinculat al cercle del catedràtic d’oratòria Deci Edità versions llatines de Buda, les dels Luciani Dialogos 1550, d’Erasme,i altres obres com Epitome copiae verborum 1552, De civitate morum puerilium per Erasmum Roterdanum Libellus scholis illustratus 1544, 1552 i 1554 i Epitomem in Hadriani Cardinalis 1554 També publicà uns Opuscula moralia de Plutarc 1550 La reedició del colloqui d’Erasme De civitate és l’última edició…

Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…

Vida i obra Durant els anys vint i trenta participà en el valencianisme cultural des d’una ideologia catòlica Fou membre destacat de l’Academia Valencianista, vinculada al Centro Escolar y Mercantil dels jesuïtes, i cap de redacció de Cultura Valenciana 1926-31, l’òrgan de l’associació Fou membre de l’Amicorum JL Vives Associatio, una iniciativa promoguda per erudits conservadors com Salvador Carreres i Lluís Fullana que edità uns Anales , inclosos des del 1928, com a fascicle, a Cultura Valenciana S’incorporà a Acció Cultural Valenciana 1930-31, una agrupació de joves universitaris que…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de la Història de…

Vida i obra Inicià la seva carrera com a professor d’ensenyament primari, passà al secundari i finalment a la universitat Es doctorà el 1980 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana , publicada el 1984 a Tarragona És autor, sol o en collaboració, de diverses monografies locals del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Història de Vilaverd 1982, Història de la Pobla de Mafumet 1986 i Història d’Alforja 1986 També ha elaborat les guies sobre Vilaverd 1980, Perafort 1982, La Secuita 1982 i Renau 1982, de la collecció “La Medusa” de l’Institut d’…

Estudià magisteri a València i exercí a San Javier Múrcia, Ares del Maestre Castelló, Barcheta, Requena València i Borriana Castelló on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria 1924 i d’ El Escolar 1926 de la Biblioteca Popular Escolar 1926, que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades 1926, origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa Aquestes iniciatives responien a les noves propostes…