Resultats de la cerca
Es mostren 1883 resultats
Agustí Lluís Verde i Camps
Historiografia catalana
Religiós, antiquari i arqueòleg.
Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven discursos…
Cristòfor Veny i Melià
Historiografia catalana
Arqueòleg i religiós.
El 1940 ingressà en la congregació dels missioners dels Sagrats Cors i, el 1949, fou ordenat de prevere Es llicencià en filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid 1960 i s’hi doctorà 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca publicada el 1968 Ha estat professor de la Universidad Complutense de Madrid 1967-68, bibliotecari del Museu Arqueològic de Madrid 1970-79, collaborador científic del CSIC, secretari i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria 1980-85 i, des del 1990, director del Museu de Lluc Com a investigador…
Antoni Veny i Ballester
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Ingressà en l’orde teatí i fou ordenat de prevere Es dedicà a la investigació històrica i, sobretot, als estudis biogràfics de figures religioses Collaborà en publicacions com Ecclesia , Analecta Sacra Tarraconensia , Cristiandad , Regnum Dei , Providencia i Studia Entre la seva bibliografia cal destacar San Cayetano de Thiene, patriarca de los clérigos regulares 1950, San Andrés Avelino, clérigo regular 1962, El padre Fray Juan Alzina 1964, Hombres y nombres de nuestro ayer el convento de San Francisco de Paula 1969, El padre José Mariano Talladas CR 1970, Campos en el orden de San Cayetano…
Jordi Ventura i Subirats
Historiografia catalana
Historiador.
Diplomat en ciències empresarials, llicenciat en periodisme i doctor en història, fou professor del Departament d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona Possiblement, fruit d’aquesta formació pluridisciplinària desenvolupà un ampli ventall d’interessos Una de les temàtiques més reiterades en les seves obres ha estat la de les heterodòxies religioses En aquest camp ha publicat diversos llibres sobre els càtars, els valdesos i la Inquisició En la seva obra Inquisició Espanyola i cultura renaixentista premi Octubre Joan Fuster de l’any 1977, defensà amb vehemència la controvertida…
Pere Ventayol i Suau
Historiografia catalana
Farmacèutic i historiador.
El 1899 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona Com a investigador, centrà els seus estudis en la història local d’Alcúdia aportant documents inèdits Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i fou corresponsal de la premsa de l’època a la zona El 1982 fou nomenat fill illustre d’Alcúdia Deixà inèdites una Historia de Alcudia ampliada i un Diari Entre les seves obres cal destacar Oratorio de Nuestra Señora de la Victoria de Alcudia 1917, Opúsculo histórico del Santo Cristo y su capilla de Alcudia 1918, Historia de Alcudia 1927, reed el 1982, “El apellido…
Miguel Velasco y Santos
Historiografia catalana
Arxiver.
Fou director de l’Arxiu del Regne de València i del d’Alcalá de Henares i membre corresponent de la Real Academia de la Historia És autor de Cuestión de archivos 1864, ed facsímil 1981, on polemitzà amb Antoni de Bofarull Sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia , com subtitulà aquesta obra També escriví Reseña histórica de la Universidad de Valencia, su origen y fundación, sus progresos y vicisitudes 1868, ed facsímil 1993 i en CD-ROM el 1999, on tracta de la universitat valenciana des de la seva fundació…
Francesc del Vayo
Historiografia catalana
Prevere, teòleg i humanista.
Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’arxiu d’…
Carles Vassal-Reig
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Fill d’Agustí Vassal, banquer perpinyanès, s’interessà molt pel període de la guerra dels Segadors que conduí a la conquesta dels comtats de la Catalunya del Nord pels francesos Després d’alguns articles preparatoris “Une tentative de République catalane 1640-1641”, Vallespir , 2, 1931 “Le siège de Collioure”, Vallespir , 2, 1932 i 4, 1932 “Une campagne d’hiver” campanya militar del mariscal francès de Brézé pel Rosselló, 1641-42, SASL ,1933, escriví tres llibres que aprofundeixen en aquest tema i que tenen en compte la perspectiva catalana de la guerra La guerre en Roussillon sous Louis XIII…
Josep A. Vandellòs i Solà
Historiografia catalana
Estadístic econòmic i estudiós dels cicles econòmics a Catalunya i a Veneçuela i, presumiblement, als Estats Units.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1921, estudià estadística a Pàdua 1924 amb Conrado Gini, i a Londres 1925-26 A Itàlia, realitzà el primer càlcul modern de la renda nacional de l’economia espanyola, que publicà a Roma “La richesse et le revenu de la Peninsule ibérique”, Metron International Review of Statistics , V, 4, 1926 i a Barcelona “Quina era la riquesa d’Espanya en 1924”, Economia i Finances , 11-16-7-1925 Significativament, fins trenta anys més tard no es publicà a Madrid en la Revista de Economía Política , VI, 2, 1955 Com a estudiós dels cicles –que, per definició, se…
Gabriel de Vallseca
Historiografia catalana
Bruixoler i mestre de cartes de navegar.
Vida i obra D’origen jueu, s’empadronà a Mallorca 1438, aleshores centre de la indústria dels mapamundis Se n’han localitzat tres firmats per ell, datats els anys 1439, 1447 i 1449 El més famós és el primer, exposat al Museu Marítim de Barcelona i reproduït moltes vegades Confeccionat dins els cànons estilístics usuals, i reportant la informació geogràfica i històrica ja estereotipada, se li ha atribuït un valor científic exagerat a causa d’una nota al dors, qui sap si autèntica, segons la qual Amerigo Vespucci l’hauria comprat per 130 ducats Lectures HERNANDO, A et al Cartografia…