Resultats de la cerca

Americanitzà el seu segon cognom per dir-se Bertrand Installada la seva família a Catalunya, cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1944, i dos anys després es doctorà a Madrid Fou professor adjunt de la UB entre el 1947 i el 1952, període durant el qual collaborà habitualment en la revista Arbor El 1959 anà a la Universidad Nacional del Sur, a Bahía Blanca Argentina, i el 1962 es traslladà a Nova York, on fou professor del City College Al llarg de la dècada del 1970 escriví freqüentment en la revista Xaloc , editada a Mèxic Ha…

Estudià a l’Escola Pia de València i es llicencià en dret a la UV Fou advocat criminalista Fundà les revistes setmanals La Restauración 1843-44 i El Pensamiento de Valencia 1857-58, d’orientació neocatòlica, plataformes per al seu llançament polític També collaborà en La Regeneración en fou director, La Concordia i La defensa de la sociedad Elegit diputat 1858, es traslladà a Madrid i ocupà escó al Congrés fins el 1865 Destronada Isabel II 1868, es dedicà a preparar el retorn de la branca carlina Carles VII i publicà, entre altres obres, El rey de España 1869, La cuestión dinástica 1869 i…

No resulta estrany, doncs, el cas d’Edgar Allison Peers, estudiós de la vida i l’obra de Ramon Llull, que investigà els possibles impactes de la Guerra Civil Espanyola en l’esdevenidor de la nació catalana moderna Aleshores, com succeí, també, més tard, no era fàcil distingir entre “catalanòfils purs”, és a dir, estudiosos forans de la realitat catalana, i “catalans d’adopció”, és a dir, estudiosos que, pel fet d’haver viscut força temps a Catalunya, esdevingueren un xic catalans, si més no per un quant temps Són els casos, per exemple, de l’occità Pierre Vilar, el flamenc Georges…

Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…

Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons  i  Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…

Desenvolupament enciclopèdic També es coneix com a història ambiental o història del medi ambient Els seus pressupòsits bàsics són l’anàlisi del pensament sobre la natura, l’anàlisi de l’acció humana sobre aquesta i l’estudi de les respostes de la natura davant d’aquesta acció Des d’aquesta perspectiva, la natura i el medi ambient s’estudien en el seu procés de coevolució, en el sentit d’evolució integrada entre cultura i entorn físic una idea fonamental en el caràcter inseparable dels sistemes socials, institucionals i ecològics, formulada per RB Norgaard el 1981 Entre la bibliografia hi ha…

Vida i obra Fundador de l’arqueologia catalana moderna vg arqueologia antiga , fou un dels més prestigiosos prehistoriadors mundials Exercí el seu mestratge tant a Europa com a Amèrica, i realitzà síntesis de la prehistòria d’ambdós continents Emmarcat dins del catalanisme noucentista, detingué diversos càrrecs públics i polítics fou rector de la Univeritat Autònoma de l’època republicana 1933-39, de la qual fou fundador, i conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya Fill únic de Pere Bosch i Padró i de Dolors Gimpera i Juncà, família benestant de Barcelona, el seu tarannà restà…