Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Lluís París i Bou
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Saragossa 1944, fou membre fundador del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, i n’ocupà la secretaria Ha centrat les seves investigacions principalment en la seva vila natal i, en menor mesura, en el monestir de Poblet Els seus articles han aparegut en publicacions locals de difusió reduïda Hoja Parroquial/Full Parroquial , Circular Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca , Aplec de Treballs i Espitllera Entre les seves obres destaquen el treball “Un document de Poblet i la introducció del dret romà a Catalunya”, Miscellània Històrica Catalana…
Pere Voltes i Bou
Historiografia catalana
Historiador.
Llicenciat en història 1948 i en dret 1954 a Barcelona, posteriorment es llicencià en ciències econòmiques i en ciències de la informació Així doncs, amb un ampli ventall d’inquietuds intellectuals, és un exemple de formació i dedicació pluridisciplinàries Alumne de Jaume Vicens i Vives i ajudant seu en acabar la carrera, ha estat professor de la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona i, des del 1968, catedràtic d’història econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques de la mateixa universitat D’altra banda, el 1954 fou nomenat sotsdirector de l’Institut Municipal d’Història de…
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…
Oleguer
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans obtenien…
Jaume Ripoll i Vilamajor
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…
, ,
Estudios de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació apareguda a Barcelona entre els anys 1951 i 1959 a càrrec de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…
Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Ferran Martí i Camps
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Freqüentment signà els seus treballs utilitzant pseudònims o inicials Plácido Marqués , efemece , F Prevere 1943, fou professor al Seminari de Ciutadella d’arqueologia, geografia, història d’Espanya i història universal, entre altres matèries 1943-69 En qualitat de professor d’arqueologia fou nomenat director de les excavacions de la basílica de Son Bou Alaior, 1952-53 L’Ajuntament de Ciutadella el nomenà cronista honorari de la ciutat 1966 Entre el 1941 i el 1992 fou arxiver de l’Arxiu Diocesà de Menorca Publicà nombrosos articles en diverses publicacions…
Analecta Sacra Tarraconensia
Historiografia catalana
Revista de ciències historicoeclesiàstiques que, apareguda el 1925 com a anuari de la Biblioteca Balmes, s’ha publicat ininterrompudament, amb un parèntèsi durant la Guerra Civil Espanyola.
El seu objectiu primerenc era servir de plataforma de divulgació dels treballs en ciències sagrades, especialment dels realitzats pels sacerdots joves i estudiosos, sobretot dels integrants de les dues comissions d’especialistes —en estudis bíblics i en estudis històrics— que la biblioteca aglutinà La persecució religiosa en el bàndol republicà afectà el seu equip de collaboradors ja que acabà amb les vides del seu fundador, Ignasi Casanovas, i dels redactors Joan Altisent, Josep Casanellas, Ramon Ejarque, Lluís Feliu, Agustí Garcia de la Fuente, Pere Ginebra, Martí de Barcelona, Pere Pous,…
Manual de novells ardits
Historiografia catalana
Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d’oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
El manual Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el…
,