Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pere Comines
Historiografia catalana
Historiador i polemista.
És autor de Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barcelona, cabeza del principado de Cataluña, antemural de toda España la Haia, 1699, obra dedicada al rei Guillem III d’Anglaterra i stadhouder d’Holanda Després del setge de Barcelona de l’estiu del 1697 a mans de les tropes franceses del duc de Vendôme, la ciutat volgué defensar-se de les calúmnies impreses a França sobre aquest episodi El punt de vista de Barcelona –traïda suposadament pel virrei F Velasco i pel “partit” francès de la cort, que desitjaven la seva caiguda per signar la pau amb França– s…
Càndid de Dalmases i Jordana
Historiografia catalana
Historiador.
Jesuïta 1921, després de doctorar-se en filosofia l’any 1930 al Collegi Màxim de Sarrià Barcelona, cursà estudis de teologia a Aalbeet Holanda i San Remo Itàlia Posteriorment es doctorà en història a Madrid 1945 i fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma i de la Monumenta Historica Societatis Iesus 1947-54 i 1957-64 Es dedicà a estudiar i documentar la figura de sant Ignasi, i publicà entre el 1943 i el 1965 els quatre volums fonamentals sobre Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola et de Societatis Iesu initis Ulteriorment escriví dues biografies…
Antoni Porta i Berguedà
Historiografia catalana
Historiador especialista en l’època moderna.
Després d’una llarga estada a Amèrica del Sud, on exercí el ministeri sacerdotal, es retirà del servei de l’Església l’any 1964 i anà a Holanda, on cursà estudis d’història a les universitats de Leiden i Amsterdam Les seves primeres recerques les dedicà a la situació política d’aquell país al començament del segle XVIII, publicant Joan Gerrit Cover De politieke match van Amsterdam 1702-1748 1975 Després orientà el seu treball envers l’estudi de la guerra de Successió a Catalunya, tot aprofitant el seu coneixement de les fonts documentals holandeses El seu llibre La victòria…
Bernadí Llorca i Vives
Historiografia catalana
Historiador i jesuïta.
El 1913 ingressà a la Companyia de Jesús Es doctorà en filosofia i teologia a l’Ignatius Kolleg de Valkenburg Holanda 1928, en filosofia a la Universitat de Munic 1932 i fou professor de la Universitat Pontifícia de Salaman- ca i de la facultat jesuïta de Sant Cugat Investigà sobre història eclesiàstica als arxius del Vaticà, Munic, l’ACA i l’Històric Nacional, on consultà nombrosos documents sobre la Inquisició per elaborar la seva Historia de la Inquisición en España 1936, centrada especialment en el primer desenvolupament, que era el menys estudiat La història de la Inquisició…
Eudald Jaumeandreu i Triter
Historiografia catalana
Economista.
Vida i obra Amb una formació universitària jansenista, es doctorà en teologia 1805, i és l’autor dels primers tractats catalans moderns i sistemàtics d’economia política Fou el primer titular de les càtedres d’economia civil de Palma febrer del 1814 i de la ciutat de Barcelona agost del 1814 Els seus dos llibres més importants són Rudimentos de economía política 1816 i Curso elemental de economía política 1836 Són obres d’introducció a la teoria econòmica, amb un programa polític d’industrialització i modernització, i amb moltes notes i exemples extrets de la realitat històrica de Catalunya,…
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
La revolta catalana
Historiografia catalana
Llibre de l’historiador anglès John Huxtable Elliott, publicat originàriament en anglès (The Revolt of the Catalans: 1598-1640, 1963) per Cambridge University Press.
S’ha editat en català, traduït per Josep Vallverdú Editorial Vicens Vives, 1966, i s’ha reeditat Crítica, 1989, i en castellà, traduït per Rafael Sánchez Mantero Siglo XXI, 1977 Es tracta de l’ampliació de la tesi doctoral Castella i Catalunya durant el ministeri del Comte Duc d’Olivares 1955, sota la direcció, més aviat distant, de Sir Herbert Butterfield La tesi abraçava només des del 1621 any de l’inici del valimiento fins al 1640 Posteriors visites als arxius li permeteren situar abans el punt d’arrencada del seu estudi, en constatar que la major part dels problemes polítics plantejats…
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Historiografia catalana
Erudit i diplomàtic.
Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…
, ,
Manuel Martí i Saragossà
Història
Historiografia
Erudit.
Inicià els seus estudis de gramàtica a Castelló sota el magisteri de Miguel Falcó, admirador de Vives i de Sánchez de las Brozas L’any 1676 passà a la Universitat de València, on estudià filosofia i teologia, però no es volgué graduar Participà activament en les acadèmies literàries El Parnaso i El Alcázar El 1686 anà a Roma amb l’objectiu d’aprendre grec Amb motiu d’una inundació del Tíber, publicà Sylva de Tyberis alluvione 1688 Entrà al servei del cardenal Sáenz de Aguirre com a secretari i comensal, i fou nomenat bibliotecari 1688 Es feu famós a Roma pel seu domini del llatí i el grec, i…
, ,
Joan Crexells i Vallhonrat

Joan Crexells
Filosofia
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Humanista, filòsof, traductor i escriptor.
Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…
, ,