Resultats de la cerca

També és coneguda amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya o pinatesa , perquè l’historiador Jerónimo Zurita la considerà escrita per un monjo d’aquest monestir aragonès Pere III la concebé com una introducció a la seva Crònica personal Crònica de Pere el Cerimoniós si les Cròniques dels reis d’Aragó tenen el regnat d’Alfons el Benigne com a colofó, la Crònica de Pere III el Cerimoniós té aquest mateix regnat com a preàmbul De les Cròniques dels reis d’Aragó es conserven quatre versions en català, una en llatí i una en aragonès L’obra tingué com a antecedent un text llatí, avui perdut…

Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…

Vida i obra Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma, i es doctorà a Madrid Exercí com a catedràtic d’ensenyament secundari, i fou auxiliar de les oficines lexicogràfiques i assessor de l’Institut d’Estudis Catalans, des d’on intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló i  collaborà a l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya Fou també secretari de la delegació del Centre Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona, redactor literari de La Veu de Catalunya  i traductor de la Fundació Bernat Metge El 1971, ingressà a l’Acadèmia de les Bones…

Prengué l’hàbit dominicà el 1604 i fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València S’interessà, igualment, per les llengües llatina, grega, hebrea i àrab, i també per la teologia Escriví diversos volums en llatí sobre la història de l’orde de Sant Domènec i un tractat sobre geografia Tratado de geographía , conservat actualment a la Biblioteca Universitària de València, núm 1523 del catàleg de Gutiérrez del Caño, que també restà manuscrit Tampoc no arribaren a les premses dos treballs seus en castellà Historia del Real Convento de Predicadores de la ciudad de…

Membre del Consell Nacional Català dirigit per Josep M Batista i Roca, ha dedicat diferents estudis a la figura i obra d’aquest dirigent polític, com Homenatge a Batista i Roca 1993, Batista i Roca Una vida al servei de la reconstrucció nacional 1995 i Caràcter i Nació Escrits de JM Batista i Roca 1996, que el converteixen en el seu principal biògraf La temàtica de bona part de la seva obra històrica ha estat influïda per l’exili que visqué en diferents països d’Europa i de l’Amèrica Llatina i el contacte amb l’emigració catalana Catalans d’Amèrica per la independència 1986 Ha…

Vida i obra Fou mestre de l’orde de predicadors a Provença 1357, provincial d’Aragó 1363-67 i inquisidor general del Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Home de gran formació humanística, tingué gran reputació en la cort de Pere III el Cerimoniós, fins al punt que el rei el nomenà preceptor i predicador de l’infant Joan futur Joan I i li encomanà la redacció d’una àmplia crònica universal 1360, de la qual escrigué tan sols quatre parts, i que arribà fins a l’any 626 De les quatre parts se n’ha perdut la primera, tot i que, al s xix, el dominic Jaume Villanueva afirmà haver…

El 1979 es convertí en fundació, en la qual participaren diverses universitats, collegis professionals, ajuntaments i institucions públiques L’any 1997, quedà adscrita a la Universitat de Barcelona com a Institut Universitari d’Estudis Internacionals Especialitzada en política internacional, cooperació i desenvolupament, migracions i relacions interculturals, la Fundació CIDOB s’interessa i treballa sobre l’àrea del Mediterrani i el món àrab, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica Llatina, l’Europa central i oriental i Àsia El seu objectiu és servir a organismes públics nacionals i…

Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…

Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia…