Resultats de la cerca

El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…

El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…

Beneficiat de la seu de Barcelona, és autor del Cronicó Barcinonense IV o Cronicó de Mascaró Aquesta obra, redactada al darrer quart del s XIV, abraça del 714 al 1398, amb dos apèndixs, corresponents al bienni 1405-06 i al 1452 Per als períodes més reculats té l’estructura dels annals en els subsegüents, la d’un cronicó, una mica menys concisa, i del 1379 ençà, l’estructura detallada d’un dietari La part més valuosa és, tanmateix, la corresponent al s XIV, que aporta informació nova i força precisa sobre els fets polítics, socials, religiosos i, fins i tot, de caràcter meteorològic…

Desenvolupament enciclopèdic Villanueva només en dona notícia i transcriu alguna breu anotació El còdex, en pergamí, és dels s XIII-XIV i havia estat propietat del canonge Besora, qui el comprà als marmessors de l’ardiaca Corrià de Solsona Al s XVII ingressà a la Biblioteca del Carme El cronicó ocupa els f 11r-42v del còdex El títol Chronicon Rivipullense , en lletra dels s xvi-xvii, encapçala el f 11r després, en forma de taula i en columnes, la indicació de la Pasqua entre el 1300 i el 1423 Seguidament s’inicia el cronicó f 13r, seguint la disposició en taula i amb indicació…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

Vida i obra Traduí les obres historiogràfiques de Rodrigo Jiménez de Rada, arquebisbe de Toledo Gràcies a una anotació d’un manuscrit d’El Escorial, avui perdut, transcrita a mitjan segle XVII per Nicolás Antonio, sabem que el 1266 traduí al català la Historia Arabum Coetàniament, o poc temps després, es degueren traduir les altres obres del toledà La raó és que, per una banda, Jiménez havia conclòs el De rebus Hispaniae on, per primer cop, el terme Hispània ja no es limitava a al-Àndalus, sinó que s’estenia al conjunt de la península Ibèrica, i, per l’altra, l’arquebisbe havia mantingut…

Desenvolupament enciclopèdic Aquests textos, però, formen part d’una família més àmplia, que per extensió també s’ha anomenat Cronicons Barcinonenses , originada al voltant del comtat barceloní i, a diferència de l’altra gran família de cronicons catalana, la Rivipullense , en un medi cultural secular i laic Són fruit alhora de la importància creixent de la ciutat comtal i del clima d’optimisme generat per les conquestes de Ramon Berenguer IV El membre més antic d’aquesta família és l’anomenat Cronicó de Sant Cugat , breu i escrit en llatí per diverses mans al final d’un sacramentari del s…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…

Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…