Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Historiografia catalana
Institució museística fundada a Eivissa el 1907 a partir de la donació de l’Estat de la col·lecció dels materials de la Societat Arqueològica Ebusitana.
Se situà a Dalt Vila, en dos edificis cedits per l’Ajuntament d’Eivissa que corresponien a l’antiga universitat i a la capella del Salvador El 2001, després de diverses remodelacions, continua ocupant aquests espais i ha incorporat 1979 l’antic baluard de Santa Tecla De caràcter eminentment arqueològic, inclou materials procedents de les illes d’Eivissa i Formentera que cronològicament abracen des de la prehistòria a l’època islàmica Destaquen les colleccions d’art púnic, en especial les de motlles, terracuites, ous d’estruç i ceràmica El 1968 s’inaugurà el Museu Monogràfic del Puig des…
Museu Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Entitat museística que, amb el nom de Museu Arqueològic-Artístic Episcopal de Vic, fou creat oficialment pel bisbe Josep Morgades el 1891, i esdevingué el primer museu fundat per una diòcesi catalana.
Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…
Museu d’Arqueologia de Catalunya
© Museu d'Arqueologia de Catalunya
Museu
Historiografia catalana
Arqueologia
Institució creada el 1990, amb la qual hom uneix en una sola entitat el Museu Arqueològic de Barcelona, el Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, els museus d’Empúries, Ullastret i Olèrdola amb els seus corresponents jaciments arqueològics, i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.
De caràcter administratiu i autònom, també articula els equipaments vinculats a la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya Arqueoxarxa , la Ruta dels Ibers i la Ruta de l’Art Rupestre, així com el Centre Iberia Graeca Tutela científicament els jaciments del castell de Palamós, del coll del Moro , del Molí d’Espígol, del Castellet de Banyoles, de Guissona i de la Roca dels Moros Amb la culminació, l’any 1996, del procés de transferència de la Diputació de Barcelona a la Generalitat de Catalunya del Museu Arqueològic de Catalunya i dels museus d’Ullastret i Olèrdola, hom feu…
,
Société des Amis d’Illibéris
Historiografia catalana
Associació arqueològica i de defensa del patrimoni de la ciutat d’Elna, fundada, el 1942, per Roger Grau i Lluís Bassede.
Entre els primers membres hi figuraren M Durliat, G Claustres i P Ponsich L’associació, amb seu a l’Ajuntament d’Elna, s’encarrega de la direcció científica del museu històric i arqueològic municipal, que contribuí a crear, i manté un dipòsit de material arqueològic i una biblioteca Dedica una part important de les seves activitats a la divulgació i la pedagogia, organitzant cicles de formació i tallers escolars, conferències i exposicions Ha celebrat dos colloquis el primer, el 1969 per a commemorar el novè centenari de la consagració de la catedral d’Elna, i el segon, el 1999, en homenatge…
Alfons Puerto Pastor
Historiografia catalana
Arqueòleg i pintor.
De formació autodidàctica, treballà en les excavacions de la basílica de son Peretó Collaborà amb el Servei de Defensa del Patrimoni Artístic des del 1958 i fou conservador i catalogador de l’arxiu del Museu Arqueològic de Manacor 1960-63 Entre el 1965 i el 1972 fou delegat local de belles arts del Ministeri d’Educació i Ciència Vinculat als mitjans de comunicació locals, collaborà en publicacions com ara Cort , Diario de Mallorca , Última Hora , Perlas y Cuevas i Manacor Comarcal Com a investigador, centrà els seus treballs en l’estudi del Museu Arqueològic de Manacor De la seva…
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…
Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP)
Historiografia catalana
Servei d’arqueologia creat el 1927 per la Diputació Provincial de València a instàncies d’Isidre Ballester, el seu primer director, amb l’objectiu de disposar dels mitjans necessaris per a l’estudi i recuperació del patrimoni arqueològic valencià.
Disposà de les seccions d’excavacions, laboratori, biblioteca especialitzada, publicacions i museu El SIP i el seu Museu de Prehistòria de València esdevingueren dues entitats inseparables L’integraren Lluís Pericot, aleshores catedràtic a la Universitat de València, com a sotsdirector, F Ponsell, M Jornet i G Viñes, a més de S Espí, com a capatàs reconstructor Inicialment, s’installà en uns locals del Palau del Temple, llavors seu de la Diputació Al final del 1927 es traslladà a les sales daurades del Palau de la Generalitat, fins el 1950 Les excavacions arqueològiques començaren en llocs…
Pere Ibarra i Ruiz
Historiografia catalana
Historiador, pintor, administratiu i arxiver municipal.
Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel patrimoni…
Jaume Planes i Bernat
Historiografia catalana
Arqueòleg i antiquari.
Fou un dels pioners de l’arqueologia mallorquina del s XIX Destaquen els seus treballs sobre jaciments prehistòrics i sobre epigrafia llatina Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Lulliana Realitzà diferents excavacions arreu de Mallorca i collaborà amb investigadors de renom internacional com ara Émile Cartailhac i Emil Hübner Com a investigador, reuní una important collecció d’objectes del període talaiòtic que es troba a la secció balear del Museu Arqueològic de Barcelona des del decenni del 1940
Centre d’Estudis Prehistòrics Catalans (CEPC)
Historiografia catalana
Entitat fundada a la Universitat de Perpinyà el 1974, per iniciativa de Jean Guilaine i Dominique Sacchi.
Aplega prehistoriadors que treballen majoritàriament en el domini nord-català, però també a l’Empordà i Andorra La seva activitat principal consisteix en publicacions monogràfiques com Le site de Llo , de Pierre Campmajó La nécropole protohistorique de Serralongue , de Henry Baills Roches gravées nord-catalanes , de Joan Abelanet, i obres collectives com la collecció “Travaux de Préhistoire Catalane” Totes aquestes obres han estat publicades per editorials com Terra Nostra, Le Publicateur i d’altres El CEPC ha constituït una biblioteca de més de 2000 llibres, que es conserva en el dipòsit…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina