Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La primera referència historiogràfica coneguda és l’obra d’Antonio R Pascual Descubrimiento de la aguja magnética en que se manifiesta que el primer autor es el Beato Raymundo Lulio , publicada a Madrid el 1789 Però l’interès pròpiament dit per la història de la cartografia catalana es desvetllà a França l’any 1836 amb la publicació en el Bulletin de la Société de Géographie de París d’un article de Josep Tastú titulat “Observations relatives a des cartes catalanes des quatorzième et quinzième siècles, extraites ou traduites de deux lettres, dont l’une en langue…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

Vida i obra Es titulà a Madrid l’any 1848 El tarannà de la seva vida i la seva obra estigué marcat pel desig de cercar, en el passat medieval, les arrels de l’arquitectura catalana, i complí aquesta fita amb una obra sincrètica, a la qual incorporà elements tant romànics com renaixentistes, a la recerca de l’ànima del país Entre les seves empreses com a arquitecte, destacà el nou edifici de la Universitat de Barcelona i la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll Com a escriptor, esdevingué un defensor aferrissat del romànic català, de manera que en les seves memòries sobre els…

Desenvolupament enciclopèdic Al començament de la dècada de 1950-60, començà a editar dues revistes Estudios de Historia Moderna i Índice Histórico Español A la mort de Vicens i Vives 1960, el CEHI entrà en un obscur estat d’hibernació S’inicià una etapa de plena activitat i consolidació del Centre quan en fou nomenat director el professor Emili Giralt i Raventós 1970-98 L’any 1977, poc després de la mort de Franco, el CEHI incorporà els fons de la Fondation Internationale d’Études Historiques et Sociales sur la Guerre d’Espagne FIEHS i d’un centre de recerca de Perpinyà La FIEHS, institució…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la…

Vida i obra Estudià a Barcelona, on es titulà el 1916 En una primera etapa, la seva activitat professional se centrà en la construcció de cellers cooperatius, dins de l’estètica modernista Després de la Guerra Civil Espanyola, restaurà diverses esglésies Professor i secretari de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, fou un dels impulsors dels Amics de l’Art Vell 1929 i del Centre d’Estudis Gaudinistes 1952 També fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, degà del Collegi d’Arquitectes 1932 i soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre comprà i restaurà la granja…

Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…

Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura romana…

L’any 1424 a la Casa del Consell ja hi havia una cambra que feia la funció d’arxiu, i que es renovà el 1510 El 1411 el notari Lluís Gil en feu un primer inventari i no fou fins el 1514 que es dotà l’arxiu d’un registre documental complet El 1567 els seus fons foren reorganitzats i ordenats per l’escrivent del Consell Miquel Avinent Al llarg del s XVII l’escrivania del Consell tingué cura de l’arxiu i el dotà d’un catàleg complet d’instruments documentals registres, índexs, repertoris de documents, etc, i se sap que, almenys en dues ocasions, el 1680 i el 1683, s’ordenà i es classificà Les…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…