Resultats de la cerca

Des del mateix any de la fundació, el 1958, publicà un butlletí, trimestral i bilingüe francès i català L’últim número es publicà l’any 1967 La revista divulgà essencialment treballs puntuals, documents, inventaris de fons i informacions sobre adquisicions, biblioteca, accions de caràcter pedagògic, etc Hi collaboraren arxivers JG Gigot, Michel Bouille i personal de l’arxiu departamental Louis Ausseil, Paulette Delos Però també es publicaren apunts i treballs sobre les ciències dites auxiliars arqueologia P Ponsich, R Grau, G Claustres, numismàtica, heràldica A Cazes, geografia…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Reus i feu dret a la Universitat de Barcelona Segons A Elias i de Molins, fou director i redactor de la publicació satírica universitària El Hongo 1842 i redactor del diari El Sol Bofarull arribà al camp de la història a través del drama històric, amb obres com Pedro el católico, rey de Aragón 1842, Urg el Almogáver, o el Noble y el Villano 1844, Roger de Flor 1844 i El Consejo de Ciento 1846, entre d’altres Utilitzà els pseudònims de Timora i Barón de Monterols , i el de Lo Coblejador de Moncada per a escriure poesia El 1846 s’incorporà a l’Arxiu de…

Desenvolupament enciclopèdic Els seus antecedents es troben en la Revista de Gerona , publicació mensual apareguda en aquesta ciutat, com a portaveu de l’Associació Literària de Girona, entre el setembre del 1876 i el desembre del 1895, en sintonia amb el moviment de renaixement literari català El responsable màxim fou Enric Claudi Girbal, autor de més de vuitanta treballs de recerca S’hi publicaren treballs arqueològics, històrics, folklòrics i científics sobre les terres gironines, generalment en castellà el català era reservat als de caire poètic o literari Entre els collaboradors, hi…

Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…

Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres, en l’especialitat d’història a València, i el 1942 ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs El primer destí fou a l’Arxiu de la Delegació d’Hisenda de Palma, i el 1947 fou nomenat director de la Biblioteca Provincial, situada a l’edifici del convent de Monti-sion Aleshores redactà el catàleg d’incunables de la biblioteca i el de manuscrits Durant la seva gestió es traslladà aquest fons a la Casa de Cultura de Palma 1955, al carrer de Ramon Llull A partir del 1967, la Biblioteca Pública de Mallorca experimentà un augment d’…

Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…

Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un treball sobre Ramon Vidal de Besalú El 1949 fou un dels fundadors de la revista universitària Curial , dedicada a estudiar temes de cultura catalana Des del 1953 fou professor a la Universitat de Barcelona i hi ocupà, fins a la data de la seva mort, la primera càtedra de llengua i literatura catalanes que es creà 1965 després de la Guerra Civil Espanyola Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis…

Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…