Resultats de la cerca

Vida i obra El 1928 fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia de Barcelona, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona El 1935 assumí la presidència de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, càr- rec que ocupà fins a la mort Amic personal d’Eduard Toda, fou el creador de l’arxiu fotogràfic del monestir de Poblet Des del 1925 impulsà la restauració del santuari selvatà de Paret Delgada Publicà diverses obres de divulgació sobre els monestirs cistercens de Poblet 1921, Santes Creus 1927 i Sant Pere de Rodes 1927 Collaborà en…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…

Vida i obra Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era fill de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort, on es formà culturalment Aquest doble vessant, militar i literat, fou una…

Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…

Vida i obra Cosí de l’historiador i polígraf Josep M Quadrado, realitzà els primers estudis al convent de frares franciscans de Ciutadella Inicià els estudis de farmàcia i botànica a València, on feu pràctiques a l’hospital civil Continuà els estudis de farmàcia a Barcelona i es llicencià el 1834 amb la tesi De combustione A la ciutat comtal, conreà la poesia i el drama, i publicà el drama en prosa El casamiento por venganza o Enrique y Blanca 1838 Tornà a Ciutadella l’any 1839, on s’establí i es dedicà professionalment a la farmàcia La seva principal passió era la botànica, tema sobre el…

La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…