Resultats de la cerca

Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions…

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta…

Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu…

Des del 1666 fins al 1838, Salvador, Francesc, Josep, Antoni i Martí, cinc generacions d’aquesta família de la Marina de la Selva, deixaren un preciós testimoniatge en forma de llibre de memòries que permet seguir el bategar de la història d’un mas català durant més de cent cinquanta anys Aquestes anotacions es troben en un volum dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar que acomplia distintes funcions canelar, diari, llibre de memòries i copiador de documents o d’altres textos, corresponent la responsabilitat dels registres al titular del mas, el qual l’anava traspassant al seu…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i…

Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL i Museo…

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…