Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Manuel Mas i Soldevila
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Professor de lleis a la Universitat de Barcelona, durant la guerra de Successió prengué partit per la causa austriacista Conseller segon de la ciutat de Barcelona l’any 1711, formà part de la Junta del govern provisional català durant el setge de 1713-14 Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics Home d’inquietuds humanístiques, publicà diverses poesies, en català i en castellà com Festives demostracions 1691, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses com en el certamen de sant Oleguer 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes A…
, ,
Ausiàs Izquierdo
Historiografia catalana
Historiador i poeta, llibreter d’ofici afecte a la poesia i a la història.
Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575, obra, com totes les altres que escriví, avui perduda, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època Segons Vicent Ximeno Escritores del Reyno de Valencia , vol I, València 1747, p 187, és l’autor d’un Quaderno espiritual 1577 i d’una Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario 1589 Josep Ribelles i Comín…
Vicent Martínez i Colomer
Historiografia
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Historiador i escriptor.
Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…
, ,
Francesc Barceló i Caimaris
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Fou procurador de tribunals La seva producció historiogràfica és inèdita i dispersa Es conserven diversos manuscrits, alguns de la seva mà, i còpies que tenen un valor historiogràfic no gaire considerable Redactà una Historia de Menorca 1837, en dos volums i manuscrita, que fou publicada parcialment per la Revista de Menorca entre el 1911 i el 1914 amb la transcripció de Francesc Hernández i Sanz, i que enclou observacions crítiques de la societat que envoltava l’autor De la seva obra inèdita, conservada a la biblioteca del Seminari Diocesà de Menorca Ciutadella i a l’Arxiu Històric Municipal…
, ,
Onofre Vicent Escrivà d’Íxer i de Montpalau
Historiografia catalana
Erudit i poeta.
Vida i obra Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany, era fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història, i fundà l’Acadèmia de València 1685 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies, i veié moltes de les seves composicions publicades en llibres de festes o collectius, tot i que eren versos de circumstàncies Més originals sembla que foren les seves aportacions historiogràfiques tanmateix, han desaparegut o són illocalitzables, o d’accés difícil Deixà inèdits…
família Bellsolell de la Torre
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes d'Arenys de Mar.
Des del 1666 fins al 1838, Salvador, Francesc, Josep, Antoni i Martí, cinc generacions d’aquesta família de la Marina de la Selva, deixaren un preciós testimoniatge en forma de llibre de memòries que permet seguir el bategar de la història d’un mas català durant més de cent cinquanta anys Aquestes anotacions es troben en un volum dipositat a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar que acomplia distintes funcions canelar, diari, llibre de memòries i copiador de documents o d’altres textos, corresponent la responsabilitat dels registres al titular del mas, el qual l’anava traspassant al seu…
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Matemàtiques
Arqueologia
Història
Generós i secretari del Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició de la seva ciutat natal, s’interessà per la matemàtica i per la poesia.
Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb …
, ,
Josep Rullan i Mir
Historiografia
Historiador.
Vida i obra Fou eclesiàstic i mestre d’escola L’any 1855 fou ordenat de prevere Cursà estudis de magisteri i fou director de l’escola d’Establiments 1860-87 i cofundador de la publicació El Magisterio Balear El 1885 s’encarregà d’organitzar l’ajuda a les persones afectades per una greu inundació a l’Horta Sóller El 1887 tornà a Sóller, on fou un dels impulsors del Banc de Sóller 1890 i un dels fundadors i el primer president de l’empresa El Gas, SA 1892 també fundà el Sindicat Agrícola Solleric Collaborà tant en la premsa mallorquina com en les publicacions especialitzades BSAL i Museo…
, ,
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…
Gaspar Aguilar
Literatura
Teatre
Historiografia catalana
Poeta, autor dramàtic i cronista.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions…
, ,