Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes memòries, redactades en català, són una important font narrativa i històrica per a conèixer la història i les intimitats de l’esmentada església i, per extensió, de la vida a Perpinyà El 1541 el cronista Joan Buadella traslladà en aquest registre les anotacions més antigues, que comencen el 1373 En aquesta primera part sovintegen notícies, més de primera mà, que toquen diversos aspectes de la vida del Rosselló catàstrofes naturals, apunts sobre el clima, relats d’entrades de nobles i de religiosos, i també la mort d’algun papa, sínodes, canonitzacions i…

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després…

Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…

Si bé la tradició dels cronistes locals i provincials al País Valencià es remunta a la segona meitat del s XIX, la figura del cronista local tornà a recobrar força els anys immediatament posteriors a l’acabament de la guerra civil de 1936-39 Al principi de la dècada del 1950 un grup de cronistes de la província de València començaren a valorar la possibilitat de mantenir trobades periòdiques, arran de la circular 191 de la Jefatura Provincial del Movimiento del 30 de novembre de 1951, la qual feia esment, a l’apartat VI, de la figura del cronista com a fonamental per a la « Vulgarización de…

Vida i obra Militar de professió, ingressà a l’Acadèmia Militar d’Àvila, en el Cos d’Intendència, per tradició familiar Fou professor d’idiomes a l’Acadèmia Militar El 1925 es traslladà a València i hi conreà la seva afecció a la història de l’art Autodidacte, des de l’amateurisme i fora dels cercles acadèmics, es convertí en un gran especialista dels pintors medievals valencians fins i tot els colleccionistes acudien a ell perquè perités taules antigues En el seu cercle d’amics foren presents els principals erudits locals del principi del s XX, com J Sanchis i Sivera, Manuel R Pertegàs, À…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València —fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior de Sant Onofre de València 1603—, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599…

La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…

Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…

Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el…

El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…