Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Sant…

Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits « desdorando algunas acciones de Cataluña », especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640 L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el…

Desenvolupament enciclopèdic Aparegué, doncs, en el tram final de la guerra de Successió, fruit d’un acord pres per la Junta de Braços Se n’encomanà una traducció a l’italià amb el títol de Desveglierino , a càrrec del jurista Francesc Solanes, que havia estat catedràtic a la Universitat de Barcelona i que aleshores residia a Nàpols S’emmarca perfectament en el context d’intens debat polític i de creació d’opinió pública del tombant de s XVII europeu L’objectiu bàsic del Despertador de Catalunya fou contrarestar l’opinió dels partidaris de la submissió a Felip V Amb la mateixa…

Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…

Vida i obra És especialista en història agrària i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Les seves línies d’investigació prioritàries són creixement agrari i factors mediambientals, canvi tècnic del sector agrari, organització del treball en el món rural, salaris agrícoles i sistema alimentari En la seva tesi de llicenciatura, La evolución de la estructura agraria de la Segarra desde el siglo XVIII hasta nuestros días UB, 1962, abordà l’estructura de la propietat, de les explotacions i dels tipus de cultius de diversos municipis de la Segarra, emprant els amillaraments de mitjan s…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…

Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…