Resultats de la cerca

Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris al collegi de Perpinyà i al collegi Santa Bàrbara de Tolosa, i els secundaris a Tolosa i Lió El 1931 inicià a Montpeller uns estudis superiors de dret que no li interessaren gaire Marxà a París, on obtingué la llicenciatura en història i llatí a la Sorbona Per completar la seva formació, seguí durant un any a l’École Pratique des Hautes Études els cursos d’A Dauzat, A Grenier i F Lot Al mateix temps, a l’Institut de Paléontologie es formà amb l’ abbé Breuil, tot seguint a l’Institut d’Art et d’Archéologie les lliçons de Focillon, Puig i Cadafalch i…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…

Vida i obra Es formà en el món de l’arqueologia de la mà de Mn Louis Sigal, conservador del museu i director de les excavacions de l’ opidum protohistòric d’Enseruna, al Baix Llenguadoc, on feu les seves primeres investigacions, encara inèdites També excavà a Agde i a Sant Tiberi opidum de Cessero El 1947, s’installà a Perpinyà, on començà les recerques i les excavacions del jaciment romà i protohistòric de Ruscino, d’on fou nomenat director També fou conservador de la secció arqueològica del Museu Rigaud i un dels primers arqueòlegs municipals de l’Estat francès Les seves prospeccions al…

Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí…

Germà gran de Jaume Renard de Saint-Malo Fill de la burgesia honrada de Perpinyà, feu estudis brillants a l’escola central de la vila, però es retirà durant el període napoleònic Durant la restauració borbònica de Lluís XVIII, fou nomenat sostprefecte de Ceret, responsabilitat que l’ocupà durant quinze anys En aquest càrrec, protegí localment les monarquies francesa i espanyola dels atacs liberals Legitimista, fou rellevat de la funció el 1830, i des de llavors es dedicà totalment a l’estudi històric Feu una gran recerca arxivística, i fou pioner en l’ús de la documentació dels protocols…

Vida i obra Nebot de l’erudit Pere Puiggarí , fou, per damunt de tot, un militar Ingressà en l’Escola Politècnica el 1833, d’on passà a l’École d’application de Metz Lorena i al cos d’enginyers Serví a l’Àfrica francesa i, entre el 1841 i el 1848, fou oficial superior a Prats de Molló i al fort dels Banys d’Arles, al Vallespir Feu la campanya de Roma com a comandant de destralers Nomenat cap de batalló a Montpeller, acabà la carrera militar amb el grau de coronel, a Perpinyà, com a director de les fortificacions 1867-75 Feu construir l’hospital militar dels Banys d’Arles i governà Perpinyà…

Obra d’Antoni Fiter i Rossell, és una compilació de la història, la forma del govern i dels usos i costums de les Valls d’Andorra Escrit l’any 1748, és, segons el mateix autor, «la pedra fundamental sobre que està fundat o edificat, lo principal govern de las Valls» Nascut l’any 1706 a Ordino, doctor en dret i Sagrades Escriptures, sacerdot illustre i veguer episcopal, Fiter pertanyia a la generació dels catalans de l’època de la Illustració Jurista per vocació, coneixia a la perfecció els usos i costums del seu país, i en sabia valorar la importància, tant en dret públic com en dret privat…

Vida i obra Fill d’un enginyer de carreteres natural de Palau de Cerdanya, era membre d’una família molt antiga de la Cerdanya, amb mencions i filiacions que es remunten al s XIII Aquesta nissaga originària de la Llaguna Conflent s’establí durant el s XVIII a la zona d’Oceja un dels parents era Pere Salsas Trillas, rector de Llívia, teòleg i canonge de Ponts, que escriví un famós Promptuari moral sagrat y cathecisme pastoral , a més d’un tractat de dret català i d’un episcopologi d’Urgell Després d’estudiar a Peirigús i Bordeus, Albert Salsas descobrí, a divuit anys, la terra…

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , S V o H A Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu…