Resultats de la cerca

Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX 1912-17…

Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852  Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i…

Es doctorà en tots dos drets i en teologia i, des del 1676, fou cronista del Regne d’Aragó Fou secretari del Consell d’Aragó, diputat del Regne d’Aragó 1699 i conseller reial Fou també ardiaca de Sobrarb i, des del 1694, ardiaca major de Sant Salvador, a Saragossa Escriví, entre altres obres San Laurencio defendido en la siempre vencedora y nobilíssima ciudad de Huesca Contra el incierto dictamen, con que le pretende de nuevo, por natural de la de Valencia, el Doctor Don Juan Bautista Ballester 1673 i 1675 Progresos de la historia en el Reyno de Aragón y elogios de Gerónimo Zurita, su primer…

Ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729, i desenvolupà una notable activitat en les sessions de treball d’aquesta corporació No se li coneix cap treball imprès però la seva nòmina de manuscrits és llarguíssima La major part són discursos filosòfics, literaris, històrics, morals i religiosos Tot i que, en bona part, es conserven a l’arxiu de l’Acadèmia, es poden consultar de manera més compendiada en el manuscrit número 1874 de la BC, en què es recullen 85 allocucions pronunciades entre el juny del 1729 i el setembre del 1759, en un volum de 230 folis…

El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y …

Pel fet de ser monjo profés al convent de Sant Agustí de Barcelona aprofità les seves missions apostòliques per a visitar arxius i fer investigacions històriques Des del seu ingrés el 1737 en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona presentà diversos treballs històrics, filosòfics i religiosos, i també textos encomiàstics i poesies dedicades a la institució, moltes de les quals es conserven al seu arxiu El 1756 presentà davant els acadèmics una petita imatge, de bronze i molt ben treballada, que representava Mercuri, trobada prop de Torroella de Montgrí També es conserven …

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou receptor de mestre racional de la cort a Barcelona, conseller segon de la ciutat 1628 i ambaixador de Barcelona prop de Felip IV 1626 i de la germana d’aquest, Maria d’Àustria 1630 Formà part del cercle erudit barcelonès dels anys vint i trenta del segle XVII Publicà 1616 una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot, resumida, en el pròleg de la qual confessà que els historiadors es decantaven a escriure en castellà com a conseqüència dels interessos econòmics dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa…

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…

Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809 , redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia « para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan singular…

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…