Resultats de la cerca

Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…

El 1863 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Participà en l’ambient bohemi barceloní de la seva joventut i fou amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres teatrals Afecte a l’ideari catalanista de Valentí Almirall, fou redactor en el Diari Català i en altres publicacions, amb el pseudònim Pau Bunyegas , com Lo Noy de la Mare en fou director i únic redactor, Un Tros de Paper , La Llumanera…

Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…