Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Arxiu Municipal d’Alcoi
Historiografia catalana
Dipòsit documental produït per l’administració local del municipi d’Alcoi i altres fons d’índole diversa.
Aquest arxiu, gestionat per l’Ajuntament, es troba situat a la planta baixa de l’edifici del Centre Municipal de Cultura, on comparteix dependències i personal amb la Biblioteca Municipal Fins l’any 1983 els fons de l’arxiu es trobaven dipositats en unes dependències de l’Ajuntament, el seu trasllat, però, possibilità una nova catalogació i la incorporació de l’hemeroteca L’antiguitat dels fons és remarcable hi destaca especialment l’anomenat Llibre d’extravagants en realitat és un esborrany de la Cort del Justícia datat el 1263 i, probablement, el document valencià en paper més antic que es…
Arxiu de l’Ajuntament de Palma
Historiografia catalana
Dipòsit documental creat el 1715 que conserva, bàsicament, la documentació generada per l’Ajuntament de Palma.
Els documents relatius a la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca passaren, durant el s XIX, al nou Arxiu del Regne de Mallorca en diferents fases Amb tot, restaren a l’arxiu municipal algunes sèries documentals de l’antiga universitat com les relatives a gremis i a la taula nummular També conserva una quantitat considerable de pergamins de la Universal Consignació Les sèries de documentació administrativa del municipi són molt completes a partir del 1920 Amb el temps, ha anat incorporant diversos fons, entre els quals cal destacar els arxius familiars dels Desbrull s…
Arxiu Municipal de Castelló
Historiografia catalana
Institució que recull la documentació generada pel municipi de Castelló de la Plana al llarg de la seva història.
Tant per l’antiguitat dels seus fons com per la continuïtat de les sèries documentals figura entre els més rics del País Valencià S’hi conserven pergamins de privilegis i cartes reials des del mateix moment de la fundació de la vila el document més antic és del 1244, i les principals sèries documentals presenten una notable continuïtat des del darrer quart del s XIV fins a l’actualitat actes de les sessions municipals, padrons de riquesa i impostos sobre el patrimoni peita, equivalent, contribució, judiciaris i processos, documentació sobre recs i repartiments d’aigües, censals i patrimoni,…
Arxiu Diocesà de Menorca
Historiografia catalana
Conjunt de la documentació anterior a l’any 1795 procedent de l’antiga cúria del vicari general de Menorca, la cúria del Sant Ofici i una part important dels fons d’arxius parroquials, en especial els llibres sacramentals.
Tanmateix, no conserva documentació medieval a causa de la cremadissa d’arxius arran de l’assalt turc de Ciutadella el 1558 Fou creat el 1795 en restaurar-se la diòcesi de Menorca, segregada de la de Mallorca, a la qual pertanyia des del 1290 Des d’aquesta data s’incorporà la documentació generada per la diòcesi de Menorca Durant la Guerra Civil Espanyola una part de la documentació fou destruïda, però el gruix de l’arxiu es pogué salvar gràcies a la intervenció del secretari del Jutjat de Ciutadella, Josep Bordas i Barrot El seu valor historiogràfic és essencial per a l’estudi de la història…
Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps d’Alcoi
Historiografia catalana
Fons documental generat per les institucions gremials de la manufactura drapera alcoiana.
Els antics gremis de paraires 1561 i de teixidors 1590 s’aplegaren, des del 1730, en la corporació anomenada Reial Fàbrica de Draps dominada, en realitat, pels paraires que, progressivament, passaren a anomenar-se fabricants Aquesta institució perviu encara, tot i que, després que els revolucionaris se l’apropiessin en 1936-39, es produís la victòria feixista del 1939 i la creació del Sindicat Vertical, es reconvertí en una empresa de serveis anomenada Textil Alcoyana, SA En l’actualitat, es pot accedir a bona part d’aquesta collecció en format de microfilm a l’Arxiu Municipal d’Alcoi El…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
Archives nationales
Historiografia catalana
Arxiu creat a París com a dipòsit central de documentació arran d’un ordenament que prengué cos a partir del decret de 7 de setembre de 1790 i la llei de 25 de juny de 1794.
Els antecedents immediats a la seva materialització cal cercar-los en la nova administració creada durant la Revolució Francesa, que propicià l’aparició d’una nova manera d’entendre el lloc que ocupava la informació generada pels organismes públics i, en general, per tota la societat La idea era centralitzar els arxius a través d’una xarxa de centres repartits al llarg del territori francès i, el més important, permetre el lliure accés als ciutadans, cosa que contrastava amb les pràctiques anteriors del secret d’Estat L’arxiu residí en llocs diversos durant els anys…
Arxiu Capitular de la Catedral de Girona
Historiografia catalana
Dipòsit documental que s’emmarca en la immensa xarxa d’arxius catòlics, dels més antics del món encara en vigència, i que s’integra en la tríada que estableix l’actual disciplina eclesiàstica: els arquebisbals o metropolitans, els episcopals o diocesans i els parroquials.
És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la…
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…
, ,
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la comarca del Bages format per fons de procedència diversa: administració de la Generalitat i administració local, fons notarial, judicial, eclesiàstic, d’institucions, d’empreses, d’associacions, i diferents fons patrimonials i personals. Les referències històriques més antigues sobre l’origen de l’arxiu provenen de la primera meitat del s. XIV, en què s’esmenta com els consellers de la universitat tenien el dret d’accedir amb una clau als segells, privilegis i altres documents, fet que coincideix amb un dels períodes de màxima esplendor econòmica de Manresa.
A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari municipal s’…