Resultats de la cerca

Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce Histórico…

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a historiador,…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, i posteriorment en fou professor Impartí també la docència a la Universitat de Saragossa Les seves investigacions se centraren en temes relacionats amb la geografia i la història econòmica valencianes, i en destaquen els treballs sobre l’evolució dels conreus a les hortes del País Valencià i sobre la producció i comerç del safrà al mateix àmbit geogràfic Edità 1943 Conquista del Itza en la Nueva España edició original del 1714, d’Eduardo Sanz y Escartín, conde de Lizarraga, i el 1952 publicà La huerta de Gandía , una voluminosa i…

Llicenciat en dret i filosofia a Barcelona 1926-31 i fundador de la revista d’avantguarda Hèlix , fou secretari de Carles Pi i Sunyer en gairebé tots els càrrecs que aquest polític ostentà durant el període republicà Exiliat el 1937 a Veneçuela, hi desenvolupà una tasca cultural de primeríssim ordre El 1956 fou nomenat director de la Biblioteca Nacional d’aquell país i arribà a ser conseller de l’expresident de la República Rafael Caldera Miquel Batllori el considera com el renovador de la història cultural i política veneçolana i de tots els sis països boliviarians d’Amèrica del Sud pel que…

Cursà dret a la Universitat de València i belles arts a Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi , collaborant en diferents revistes humorístiques i artístiques Des de ben jove manifestà un gran interès per la ceràmica i començà a colleccionar peces procedents del mercat d’antiquaris i de troballes arqueològiques, en particular del subsol de Manises El 1907 descobrí, de manera fortuïta, el jaciment arqueològic del Molí del Testar, a Paterna, lloc on eren situades les antigues terrisseries medievals, i l’any següent donà a conèixer la troballa amb l…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…

Format a la Universitat de Barcelona amb el mestratge de Francesc Barjau, passà, el 1917, a Madrid –on fou alumne del doctor Yahuda– i posteriorment a París 1918 Dos anys després, fou nomenat director del Departament de Llengua i Literatura Espanyola de la Queen’s University de Belfast Irlanda del Nord, d’on arribà a ser catedràtic durant el període 1926-60 Fou un dels principals pioners dels estudis hebraics en uns moments en què la literatura judaicocatalana era, com reconegué Antoni Rubió i Lluch l’any 1916, «un continent espiritual desconegut» Un dels seus primers treballs fou l’edició de…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Historiador primerenc de l’Espanya contemporània i un dels primers historiadors del franquisme sempre en el context de la història internacional des de l’impacte de la Revolució Francesa del 1789 fins a la política exterior dels EUA del 1950 Professor de francès a l’institut de batxillerat d’Olot, es formà als centres universitaris de Llemotges i Lió, i, com a historiador, treballà en el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS, amb l’ajut dels principals hispanistes francesos, encapçalats per Braudel, Sarrailh i Vilar Publicà Histoire contemporaine d’Espagne 1789-1950 1953, que…

Solament veié la llum un número, en el qual es publicaren el següents estudis “Tácticas de apresamiento de cautivos y su distribución en el mercado valenciano”, de José Hinojosa Montalv “La estructura de la propiedad agrícola en la morería de Alzira”, de Tomás V Peris Albentosa “Teatro y público en Valencia durante la Guerra de Sucesión”, de Francis Sureda “Muratori y la cultura española”, d’Antonio Mestre “Escolástica e Ilustración la polémica entre Calatayud y Mayáns”, de Francisco J Blay Meseguer “El bandolerismo valenciano 1814-1823” d’Antonio Escudero “El Círculo Católico de Obreros de…