Resultats de la cerca

Fou compilat per Pere Vidal i Josep Calmette i editat a Perpinyà l’any 1906 Com manifesten els mateixos autors en la introducció « Une Bibliographie roussillonnaise doit être à la fois un tableau de la littérature scientifique, géographique, historique, archéologique et économique de notre province, et un instrument de travail » Amb aquest objectiu els autors presenten les 2 856 referències de llibres o articles, classificades en nou seccions cadascuna de les quals té les corresponents subdivisions i un suplement bibliografia general, bibliografia i periòdics, ciències naturals, geografia,…

Inclou el fons de la biblioteca de mossèn Josep Salord i Farnés 1911 — 1974 El seu interès és d’abast insular, ja que l’antiga Universitat General de Menorca tenia jurisdicció sobre tot el territori de l’illa Possiblement el 1850 se suprimí el Jutjat de Primera Instància de Ciutadella, quan l’arxiu de l’antiga Batlia General i del mateix Jutjat passà a l’Arxiu Municipal Pel seu interès historiogràfic, cal assenyalar la collecció de cartes reials, els llibres de privilegis i la documentació referent a la Universitat General de Menorca, que abraça del 1558 al 1835 Com…

Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació gràfica…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres a València 1952, fou responsable de la biblioteca de l’Arxiu Regional de València i professor de llatí medieval a la mateixa universitat on es graduà Ocupà plaça de lector d’espanyol a la Universitat de Montpeller entre el 1959 i el 1962 i fou professor de la Sorbona del 1963 al 1966 Aquest darrer any inicià la seva tasca en el món dels arxius El 1969 organitzà l’arxiu de la catedral de Sogorb i inventarià la documentació històrica del Banco de España El 1975 fou cap dels Serveis d’Arxiu, Biblioteca i Documentació de la Fundació Joan March i…

Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’Alambert Així…

Fou nomenat bibliotecari de Perpinyà, on continuà el treball de JP Campagne, fundador i primer conservador de la biblioteca Henry ja havia publicat alguns estudis sobre la Provença A Perpinyà es familiaritzà aviat amb la llengua i la història catalanes L’any 1820 publicà Recherches sur la voie de Rome en Espagne à travers le Roussillon et examen critique de l’itinéraire d’Antonin depuis Narbonne jusqu’aux trophées de Pompée , on corregí errors d’èpoques anteriors, però no aconseguí trobar la localització exacta de les restes romanes També escriví unes relacions històriques sobre la febre…

Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su…

Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines, tasca en la…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…