Resultats de la cerca

De periodicitat variable, al juny del 2000 comptava amb 198 números editats en la seva totalitat a les premses de l’abadia de Montserrat Qüestions és una publicació de pensament cristià que tracta un ventall ampli de temes d’actualitat des de molt diversos angles amb redactors especialitzats de la disciplina pertinent El seu propòsit inicial explícit fou orientar en uns principis cristians els seus lectors en una època de mutacions Així, les seves pàgines han tractat des del racisme fins a la relació entre l’Església i la nacionalitat catalana, el món jueu, la llei i l’evangeli en Luter i en…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire…

Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental…

Fou catedràtic de literatura 1934, Premio Nacional de literatura 1935, Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona 1962, membre de la Real Academia Española 1967, Premi Nacional de cultura hispànica 1980 i premi Eugeni d’Ors 1981 Com altres intellectuals del seu temps –Gregorio Marañón o Eugeni d’Ors– seguí una trajectòria compromesa amb un cert liberalisme cultural fins a la Guerra Civil Espanyola, i fou collaborador en les pàgines culturals de diaris i revistes com El Sol i Mirador Durant el conflicte bèllic, les seves simpaties es decantaren vers els vencedors Fou membre destacat del Consell…

Vida i obra Vers el 1899 començà la seva formació artística assistint a l’Acadèmia Hoyos de pintura més tard, completà la seva educació al Cercle Artístic de Sant Lluc i al Cercle Artístic de Barcelona Entre el 1910 i el 1912, fugint d’una condemna de la Llei de jurisdiccions, visqué a París En tornar, publicà els seus dibuixos antialemanys en la revista Iberia premiats amb la Gran Creu de la Legió d’Honor francesa Fou professor d’història de l’art a l’Escola Superior de Bells Oficis 1920-23, impartí classes a l’Escola Elemental del Treball i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries El 1922…

Després d’una extensa activitat literària durant el primer terç del s XX escriví en La Publicitat , Revista de Catalunya , La Rambla , Mirador i dirigí D’Ací i d’Allà que el convertí en un dels escriptors més brillants del període, marxà a París a l’inici de la guerra civil Durant l’exili, empès per la necessitat, abordà la biografia històrica Ensenada et son temps Le redressement de l’Espagne au XVIIIe siècle 1941, aparentment realitzada amb René Bouvier, però en realitat redactada per ell sol Un cop retornat a Barcelona ja d’ençà del mateix 1941, no abandonà el gènere i…

La seva infantesa de filla única transcorregué en una torreta del barri barceloní de Sant Gervasi de Cassoles, a recer del seu avi, Pere Gurguí, redactor de La Renaixença i persona amb vocació d’activista cultural, i dels seus pares, aficionats al teatre, ells mateixos actors amateurs L’ambient familiar, procliu a la literatura, li proporcionà, de ben petita, un pòsit literari de caràcter popular, nodrit per les lectures de Verdaguer, Aribau, Carner i Ruyra, principalment El món idíllic de la seva infantesa, emmarcat per un espai dominat per la casa i el jardí de vegetació exuberant i flors…

Llicenciat el 1886, com a home de dret i de consell aviat guanyà un gran prestigi Participà com a defensor i testimoni en el procés de Montjuïc Fou membre de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona  1912, i després degà 1922 Dimití el 1924 per incompatibilitat amb la Dictadura de Primo de Rivera Durant el seu deganat feu comprar el palau Casares, que encara hostatja el Collegi d’Advocats El 1930 formà part de la comissió per a redactar l’apèndix del dret català del Codi Civil espanyol, i redactà el preàmbul de l’avantprojecte El 1934 fou elegit president de l’ Acadèmia de…

El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en  La Revista  des del 1921, els anys 1928-28 en  La…

Es donà a conèixer durant el període d’avantguerra com a periodista en La Publicitat , Mirador , Revista de Catalunya , Serra d’Or i literat, i també com a estudiós de la literatura amb el llibre Una visió de conjunt de la novella catalana 1935 Militant d’Acció Catalana i compromès amb càrrecs de responsabilitat a la Generalitat republicana durant la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià a l’Estat francès i no retornà fins el 1948 Aleshores, s’installà a Barcelona com a impressor i llibreter i reprengué la seva activitat literària, sense desatendre el contacte amb el món dels…