Resultats de la cerca

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La villa de…

Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una tesi de tercer…

El 1916 ingressà en la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1922 fou ordenat de prevere Fou professor de teologia moral del Seminari Conciliar de Sant Pere durant més de trenta anys Elegit vicari general d’aquesta congregació el 1933, entre el 1939 i el 1963 hi ocupà el càrrec de superior general Fou vicari episcopal i organitzà l’escola Mater Amabilis per a la formació de religioses Destacat predicador i conferenciant, formà la Biblioteca Balear del monestir de la Real Director de la revista Lluc ,collaborà en altres publicacions, com Reinarán i Bolletí de la Societat…

Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias , d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “ Rutas valencianas ” La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren recopilades…

Catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia Els seus treballs més coneguts tracten sobre el Montseny i Catalunya, però també té estudis bàsics sobre Andorra que fan atenció especial a la societat, a la vida pastoral tradicional i a les mutacions posteriors La seva tesi de geografia regional El medio y la vida en el Montseny 1947 feu escola i és una obra de referència Pensada i construïda sobre el model de les tesis regionals franceses de l’època, en la línia de Paul Vidal de la Blache, obrí a Espanya i a Catalunya una nova escola de…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…

Cursà els estudis de filosofia a la Universitat de Montpeller i, després, a la de Tolosa de Llenguadoc Fou terratinent i historiador autodidacte Escriví una curta monografia sobre el Pertús “Extraits de la monographie du Perthus”, SASL 1894, una obra més tècnica i geogràfica que històrica, on feu interpretacions etimològiques d’alguns noms de lloc de la seva terra Freixe consta com a membre de la SASL a partir del 1904, amb el títol d’“arqueòleg al Pertús” També collaborà amb un petit grup d’historiadors i erudits que crearen, el 1900, la Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon Hi…

Vida i obra Estudià dibuix lineal, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de Girona, on tingué de professor Josep Aguilera Des del 1928 treballà de delineant en el despatx de l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, on continuà formant-se professionalment i intellectualment Una part de l’experiència d’aquests anys se centrà en les tasques d’excavació, documentació i restauració dels Banys Àrabs dirigides per Masó Fou aquest qui li presentà el 1930 Josep de C Serra-Ràfols, arqueòleg de l’equip de Pere Bosch i Gimpera, quan explorava i documentava les muralles antigues gironines…