Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger Cataló…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la…

Els tres volums de què consta foren utilitzats per Pèire de Marca en la redacció de la Marca Hispanica, sive limes Hispanicus i avui es conserven a la secció de manuscrit de la BNP, on han estat catalogats amb els números 234, 238 i 239 del fons Baluze La integren transcripcions i regestos de documents, estatuts d’ordes religiosos, genealogies, relacions històriques, esbossos de monografies i correspondència amb erudits coetanis El mateix autor, en el pròleg, justifica el caràcter heterogeni i poc elaborat de l’obra, tot allegant que no constitueix més que un aplec dels textos…

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra s’inicia amb la fundació del monestir pel comte Guifré el Pelós 879 i acaba el 1147, any en què fou redactat « ab ipsa usque ad praesentem dominicae incarnationis annum, qui est millesimus centesimus quadragesimus septimus » El cronicó és definit pel seu autor com a « collectionis summa de dignitatibus & libertatibus Rivipullensis coenobi » per això, Rudolf Beer recomana de designar l’obra amb aquest títol i no pas amb el de Brevis historia , triat arbitràriament per Baluze L’autor del cronicó basteix la redacció seguint en tot moment la documentació…

La gènesi de l’obra és explicada per É Baluze en el prefaci Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans com JL de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida i reco-llí una considerable documentació original, per…

El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins al començament…

Desenvolupament enciclopèdic Lluís Nicolau i d’Olwer fou el primer que atribuí l’autoria d’aquest poema a l’abat Oliba de Ripoll L’ Epicedion traspua certa ambició literària Compost en versos de deu síllabes, reproduint el ritme dels asclepiadeus menors catalèctics, es divideix en 24 estrofes de quatre versos, amb les lletres inicials de cada una seguint l’ordre alfabètic de la A a la Z Ramon Borrell de Barcelona i l’abat Oliba mantingueren una sincera amistat, fins a l’extrem que el comte encarregà l’educació del seu fill, el futur Berenguer Ramon I, a l’abat de Ripoll Mort el comte, Oliba…