Resultats de la cerca

És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…

Vida i obra Cursà estudis primaris i de comptabilitat Treballà en diversos tallers d’imatgeria religiosa i formà part del Centre Obrer d’Olot Practicà l’excursionisme i la fotografia El 1931, integrat a la candidatura republicana, fou elegit membre de l’Ajuntament olotí, on obtingué la Conselleria de Governació Segons Miquel de Garganta, «deixà fama d’home bo, reflexiu, recte i operatiu» Sindicalment s’afilià a la UGT Després de la Guerra Civil Espanyola fou reclòs en diverses presons gironines i hagué de passar onze mesos a la Presó Model de Barcelona Publicà L’evolució social a Olot 1937,…

Vida i obra Cursà els seus estudis a l’Escola Diplomàtica i fou deixeble d’Eduardo de Hinojosa L’any 1899 ingressà per oposició en el cos d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Successivament, treballà als arxius d’hisenda de Girona, Tarragona i Osca, per a passar el 1905 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1911 A l’agost del 1909, encara que exercia a l’ACA, fou nomenat director interí del Museu Arqueològic de Barcelona per defunció d’Antoni Elias i de Molins, càrrec que deixà a l’agost del 1911 en ocupar-lo Constantino Ballester Com a…

Membre de la Real Academia de la Historia i president de l’Asociación Provincial de Amigos de los Castillos, la seva obra cobreix bàsicament dos àmbits d’interès la història militar –és coronel d’enginyers– i la història local Del primer destaquen títols com La Región Valenciana en la Guerra de Sucesión 1956, La Región Valenciana durante la guerra de la Independencia 1967 i Valencia durante la guerra de las barricadas 1971 Amb tot, les seves contribucions més importants són les que fan referència a la història de la comarca, materialitzada en els llibres Historia de Tabernes de Valldigna 1955…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció…

Vida i obra Ingressà en el Collegi d’Infanteria de Toledo 1852, on obtingué la graduació de sotstinent 1856 Del 1857 al 1860 estudià a l’Escola Especial d’Estat Major i arribà a capità 1862 Destinat a Mallorca, el 1863 sollicità passar a l’exèrcit de les Antilles, i anà a Santo Domingo i Cuba posteriorment, fou destinat a la Península i les Filipines Ascendí fins a capità general 1910 La tasca política que desenvolupà fou conseqüència del seu prestigi i de la seva activitat com a militar El 1901 s’incorporà al Partido Liberal i formà part dels diferents governs presidits per Sagasta com a…

Després de passar pel Seminari de Barcelona 1861, ingressà en la Companyia de Jesús 1866 i fou ordenat de sacerdot a Banyoles 1871 Feu una llarga estada a les Filipines 1875-95, on establí un estret contacte amical amb el dirigent independentista José Rizal i ocupà el càrrec de superior de la missió de les Filipines 1887-93 A partir de l’any 1895, per raons de salut, restringí l’activitat a feines intellectuals i s’installà a Sevilla, on treballà assíduament a l’Archivo de Indias Centrà els seus estudis en la història filipina i també en la de les missions jesuítiques americanes…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València 1934 Fou membre de la Federació Universitària Escolar FUE Acabats els estudis, el 1935 marxà a Madrid a fer el doctorat amb la beca Blasco Ibáñez de la Diputació El 1936 fou pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, per a anar a Marburg Alemanya, on tenia intenció de treballar sobre el neolític europeu amb el professor Merhardt L’esclat de la guerra civil li ho impedí Feu la guerra al costat de la República com a oficial i, després de passar per la presó, reemprengué els estudis El 1942…

Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39, dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…