Resultats de la cerca

Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…

Vida i obra De formació autodidàctica, estudià batxillerat a l’institut Martí i Franquès de Tarragona i ingressà en l’Escola de Comerç, instrucció que li possibilità desenvolupar la feina d’administratiu Fou alcalde de Tarragona 1979-89 i promogué la conservació i la difusió del seu patrimoni arqueològic, especialment la recuperació de la capçalera del circ romà Fou membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense des del 1946, on fou secretari els anys seixanta collaborador de la GEC 1969-89 i delegat comarcal del Congrés de Cultura Catalana 1977 La seva recerca s’ha centrat, bàsicament…

Vida i obra Personatge polifacètic, estudià a París, serví com a oficial de dragons i fou auditor del consell d’estat 1806 i sotsprefecte de Perpinyà 1812 Baró de Paçà Es retirà de la política i es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d’irrigació per a la Société Royale d’Agriculture de París La seva obra cabdal és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages París 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya,…

Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…

Fill d’una família obrera sense gaires recursos, de petit es revelà tan brillant durant els cursos complementaris de Rougemont-le-Château, que fou admès a l’Ecole Normale d’Instituteurs de Vesoul a setze anys Posteriorment, fou admès a l’Ecole Normale de Melun Seguí els cursos a la Sorbona i, sense cap dubte, Henri Focillon fou el primer que li desvetllà la passió per l’art Entrà a Saint-Cloud el 1938 i, seguint els consells del director Oscar Auriac, que esdevingué el seu protector, s’orientà cap els estudis d’història Tanmateix, la seva escolaritat fou interrompuda per la Segona Guerra…

Fou ordenat sacerdot el 1900 Des de molt jove collaborà amb treballs literaris i de vulgarització històrica en diverses publicacions i obtingué diversos premis als jocs florals el 1894 als de Barcelona, amb Les creus de pedra a Catalunya el 1896 a Granollers, amb Lo Vallès , publicat el 1904 el 1897 a Barcelona, amb Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya , entre d’altres El 1890 s’inicià en el publicisme polític amb l’article “Pobre Catalunya Plors d’un català castellanitzat per força”, aparegut en La Comarca del Noia Fou el primer article d’una llarga producció…

Entre el final del segle IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al segle XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al segle XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al segle XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius…

Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no obstant, tant…

Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…