Resultats de la cerca

De periodicitat variable, al juny del 2000 comptava amb 198 números editats en la seva totalitat a les premses de l’abadia de Montserrat Qüestions és una publicació de pensament cristià que tracta un ventall ampli de temes d’actualitat des de molt diversos angles amb redactors especialitzats de la disciplina pertinent El seu propòsit inicial explícit fou orientar en uns principis cristians els seus lectors en una època de mutacions Així, les seves pàgines han tractat des del racisme fins a la relació entre l’Església i la nacionalitat catalana, el món jueu, la llei i l’evangeli en Luter i en…

Les filosofies que realment han existit constitueixen la història de la filosofia els intents d’historiar aquells corrents, de fer-ne història, són la historiografia filosòfica Ara bé, la distinció no pot ser mai tan taxativa com que la historiografia filosòfica sempre acaba aplegant les diverses lectures, interpretacions i reflexions que s’han fet de la història de la filosofia, la mateixa historiografia esdevé també filosofia i passa a engruixir les pàgines de la història de la filosofia Per això, habitualment s’està d’acord a considerar que qualsevol reflexió filosòfica forma…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador de la cultura Joaquim Molas És especialista en partits polítics dels segles XIX i XX i politòleg  Es llicencià en dret a Barcelona 1963, i treballà a l’editorial Planeta-Larousse Inicià la seva trajectòria docent a la càtedra de dret polític amb Manuel Jiménez de Parga, on defensà la tesi doctoral sobre la Lliga Regionalista de Catalunya, obra que fou el punt d’arrencada de la incipient ciència política catalana Quan es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels impulsors de la Facultat de Dret, des de la Facultat de Ciències…

Té el subtítol de Revista d’història cultural i és impulsada pel Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals GEHCI, dirigit per Jordi Casassas, en collaboració amb el Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona La preocupació del Grup ha estat centrada, des de la seva fundació 1989, en la creació d’un espai de reflexió historiogràfica i en l’estudi del sector intellectual català, en relació amb els àmbits espanyol i europeu La publicació ha estat el mitjà de donar a conèixer les recerques del GEHCI, tot obrint vies de comunicació amb altres…

Membre de la Companyia de Jesús des del 1941, es doctorà en filosofia a la Universitat de Colònia, Alemanya 1957, amb una tesi sobre les influències lullianes en l’obra de Nicolau de Cusa L’interès per les obres de Llull i de Cusa l’acompanyà tota la vida La seva estada a Alemanya també li permeté familiaritzar-se amb els grans corrents de la filosofia alemanya contemporània, particularment l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència Pensador d’interessos amplis, participà, des de la filosofia, en alguns dels grans debats teològics del seu temps fou el gran divulgador de l’…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la separació de 1640-41…

Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars Al juny…

Vida i obra Fou conseller de la Generalitat 1933, 1937 i 1946, a l’exili, ministre del govern de Madrid 1933, alcalde de Barcelona 1934 i 1936 i president del Consell Nacional de Catalunya 1940-45, a Londres Obtingué el títol 1908 d’enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona Una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 De la dècada del 1920 als anys seixanta –amb la interrupció del 1939–, generà una vasta producció escrita, mig d’anàlisi històrica i econòmica, mig d’assaig, basada tant en la recerca…

Desenvolupament enciclopèdic Fundada per Pere Vidal, Felip Torreilles, Pau Masnou i Bernard Palustre que en fou secretari de redacció, la RHAR fou la primera revista de contingut exclusivament historiogràfic i amb caràcter científic i especialitzat, apareguda a la Catalunya del Nord Hi predominaren les collaboracions dels investigadors locals més productius, que publicaren igualment en altres periòdics nord-catalans com Journal commercial , Semaine religieuse i, sobretot, Société Agricole Scientifique et Littéraire Entre aquests destacaren, a més dels quatre fundadors de la revista, J Freixe…

Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…