Resultats de la cerca

Fill d’un vinyater modest, estudià al Seminari de Perpinyà i es llicencià en lletres a l’Institut Catòlic de Tolosa l’any 1960 Ordenat de prevere el 1948, fou professor de lletres al Petit Seminari de Perpinyà 1959-65 i rector de Vernet 1965-70 El 1970 tornà a l’estat laical, es casà i es dedicà a la investigació arqueològica Fou investigador becari al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS 1968-78, encarregat de curs a la Universitat de Perpinyà 1975, llegí la seva tesi Les gravures rupestres du Roussillon , a Montpeller el 1977, i fou nomenat poc temps després…

Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y…

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya Navarrés i…

Cursà estudis d’arquitectura a Madrid i de belles arts a l’escola de Sant Carles de València Juntament amb Camil Visedo s’inicià en la prospecció arqueològica, descobrint i excavant diversos jaciments a l’Alcoià i les comarques centrals i meridionals del País Valencià Des del 1958 fou conservador del Museu Arqueològic d’Alcoi, i continuà les excavacions per tot el País Valencià en collaboració amb el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Entre les seves publicacions destaquen El poblado ibérico del Puig 1952, El ídolo oculado de la cueva Bolumini de Alfafara 1957, Datación…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus problemas Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca des del 1962…

Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació…

Publicada amb periodicitat anual, només se n’editaren tres números entre el 1989 i el 1991 El tiratge fou de 1000 exemplars La revista, escrita fonamentalment en castellà, fou dirigida per l’arqueòleg municipal José S Martínez Sanso Formaven part de l’equip de redacció el cronista de la ciutat Francesc Giner Perepérez i Salvador Borràs Renart, cronista d’Otos Vall d’Albaida, tots dos erudits locals Dels 19 articles que constitueixen la producció científica global de la revista, a més d’una memòria d’activitats del museu municipal durant el 1990 i de notícies i opinions al voltant del…

Vida i obra Bona part de la seva producció científica se centrà en la mineralogia i la paleontologia, amb incursions en la zoologia Com era freqüent en aquella època, des del seu vessant de naturalista feu aportacions a l’arqueologia i la prehistòria Durant la seva estada a Castelló de la Plana, com a catedràtic a l’institut, Boscà feu estudis sobre els terrenys de la província En el curs d’aquests treballs, fou un dels primers a donar a conèixer a la comunitat científica el descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, a Tírig “Yacimientos prehistóricos de Tirig…

És autor de diversos treballs sobre història local de Castelló, particularment referits a l’àmbit de l’art i la ceràmica Després d’estudiar magisteri a Tarragona i filosofia i lletres a València, exercí la docència a Castelló Afí al règim franquista, després de la guerra civil tingué una creixent activitat política, primer en càrrecs culturals adscrits a la Diputació Provincial, i més tard com a alcalde de la ciutat de Castelló 1960-67 També fou procurador de les corts franquistes, delegat del Ministeri d’Educació i Ciència i comissari provincial de Belles Arts La vinculació amb la Diputació…

Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria…