Resultats de la cerca

Fins a la darreria dels anys seixanta s’ocupà de la restauració i promoció del patrimoni artístic i cultural dels Ports de Morella, a més d’organitzar conferències i cursos d’estiu a la capital dels Ports

Aquesta publicació tingué un paper rellevant com a plataforma d’expressió de la cultura catalana durant les dècades dels anys seixanta i primers setanta del s XX La collecció sorgí amb la intenció d’aplegar un ampli ventall temàtic Aquest caràcter genèric es posà de manifest des dels primers títols, amb la publicació d’obres de caràcter literari, reculls periodístics, i assaigs d’autors com Montserrat Roig, Maurici Serrahima, Robert Saladrigues o V Serra i Boldú Tot i així, s’ha de subratllar la importància de les obres d’història Cal destacar els treballs de Josep Massot i…

Als quinze anys començà a dibuixar professionalment i aviat es destacà com a cartellista Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39, dibuixà per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i s’incorporà a les Brigades Internacionals a favor de la República Es feu molt popular pels seus cartells, que estan entre els més reconeguts i celebrats de l’època Després de passar per camps de concentració, s’exilià el 1939 a París, on continuà la seva tasca artística alternant el dibuix de còmics amb l’escenografia —dissenyà decorats i vestits per a diverses obres de teatre—, la pintura i la…

Vida i obra Fou especialista en història del dret foral valencià i de les institucions econòmiques i comercials catalanes durant l’Edat Mitjana Fill del notari i historiador Honori Garcia i Garcia, començà els estudis de filosofia i lletres i de dret 1943-46 a la Universitat de Barcelona, però es llicencià a la Universitat de València 1946-48 Retornà a Vic, on havia fet el batxillerat i, en 1949-54, treballà en l’organització de la biblioteca i els arxius notarials de l’Arxiu Episcopal de Vic, a les ordres del canonge arxiver Eduard Junyent i Subirà Més endavant, s’inicià en l’…

Augustinià Després de la revolta del 1640 romangué a Catalunya fins ben entrat el 1643 Posteriorment, es traslladà primer a Tarragona i, segurament, a Saragossa Allà compongué Cristal de la verdad, espejo de Cataluña 1646, on rebat la Noticia universal de Cataluña , de F Martí i Viladamor, i els arguments d’autors francesos com C Sorel i P Caseneuve Els seixanta-cinc capítols, llevat de quatre d’introductoris i els dotze últims dedicats a la situació de Catalunya sota sobirania francesa, estan dedicats a examinar els arguments històrics objecte de polèmica amb motiu de la…

Estava integrat dins el Patronat Josep Maria Quadrado CSIC i era membre 1979 de la Confederación Española de Centros de Estudios Locales CECEL, organisme que contribuí a crear Segons els estatuts, la seva funció era la d’«orientar, coordinar i impulsar les recerques i estudis de naturalesa científica, literària i artística en la província d’Alacant, preferentment en totes aquelles matèries de caràcter i interès local» Estava organitzat en diverses seccions especialitzades dedicades respectivament a la literatura, les arts plàstiques, la música, els llibres i les biblioteques, la fotografia i…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1951 i el 1967 es doctorà, a la mateixa Universitat, amb una tesi sobre l’hospital de la Santa Creu Entre el 1979 i el 1997 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’assignatura d’història de la medicina Als anys seixanta inicià una exhaustiva recopilació de la bibliografia historicomèdica, i l’any 1969 impulsà la creació del Centre de Documentació d’Història de la Medicina sota el patrocini dels Laboratoris Uriach Així doncs, es creà un important fons de temes historicomèdics, inexistent fins aleshores a…

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…

Estudià a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València Installat a Mallorca, emprengué la restauració i construcció de diferents edificis És considerat el representant més important de l’arquitectura historicista, sobretot neogòtica, a Mallorca esglésies de Son Rapinya i de Son Roca, a Palma També feu incursions en el neoromànic i en el premodernisme can Barceló o el projecte de l’església de Sant Magí, tots dos a Palma Fou l’autor de la restauració de l’església d’Alcúdia i de l’edifici de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra al carrer del Sol de Palma Cal remarcar la seva dedicació a l’…

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…