Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Ramon Rucabado i Comerma
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor.
De formació autodidàctica, treballà a L’Espanya Industrial, on arribà a apoderat S’afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI, on el 1907 entrà en contacte amb els cursos de la càtedra d’economia i política aranzelària dirigits per Guillem Graell, i participà en la fundació de la Societat d’Estudis Econòmics Hi tractà amb els nuclis de joves professionals del primer Noucentisme i començà la seva collaboració a la premsa Ideològicament conservador i de tendència polemista, defensà amb abrandament una ètica social conforme als principis morals del cristianisme…
, ,
Gabriel Alomar i Vilallonga
Historiografia catalana
Assagista, poeta i polític.
Cursà els estudis de secundària a l’Institut Balear i la carrera de lletres a Barcelona Exercí com a professor a Palma, Figueres i Gijón La seva producció literària fou publicada en La Roqueta , on signava els articles amb el pseudònim Biel de la Mel Desenvolupà una intensa activitat política, i el 1908 fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya En les eleccions del 1931 fou elegit diputat per Barcelona, escó que canvià pel de Mallorca Entre el 1932 i el 1934 fou ambaixador a Itàlia, i des del 1937, a Egipte Considerat un dels intellectuals més brillants del primer terç del s…
Josep Maria Tallada i Paulí
© Fototeca.cat
Economia
Esport
Historiografia catalana
Demografia
Economista, demògraf, historiador econòmic, historiador del pensament econòmic i dirigent esportiu.
Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’Alts Estudis…
, ,
Jean Sagnes
Historiografia catalana
Historiador francès especialista en l’època contemporània.
Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault…
Andreu Nin i Pérez
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès 1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…
, ,
Miquel Ferrer i Flórez
Historiografia catalana
Historiador i geògraf.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1972 amb la tesi La evolución de la estructura agraria en la Cordillera Norte de Mallorca editada el 1974 Ha estat professor en diferents centres d’ensenyament secundari i universitari Fou catedràtic de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials 1958-87 i director del Centre Associat de la UNED a les Illes Balears 1979-86 Ha publicat nombrosos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i en el Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Palma de Mallorca , entre d’altres El 1973 li fou…
Vicente Cacho Viu
Historiografia catalana
Especialista en història contemporània i pioner a Espanya de la història intel·lectual, especialitat de la qual gaudí d’un mestratge reconegut.
Vida i obra Nascut en el si d’una família de classe mitjana, cursà estudis de filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid Deixeble de Florentino Pérez-Embid, obtingué el títol de doctor amb una tesi publicada amb el títol La Institución Libre de Enseñanza 1962, un llibre modèlic que mereixé el Premio Nacional de literatura d’aquell any En aquesta obra l’autor repassa els orígens intellectuals i la trajectòria d’aquell “laboratori pedagògic” que fou la Institución Després d’una etapa com a director de les sales d’exposicions de l’Ateneo de Madrid 1954-57, exercí la docència a la…
Arguments
Historiografia catalana
Publicació seriada de contingut bàsicament historiogràfic, que sortí a València entre el 1974 i el 1979 sota el segell de L’Estel, una editorial animada per Manuel Sanchis i Guarner que l’any 1962 començà a publicar textos literaris i estudis històrics en català a la ciutat de València.
Arguments es presentà com una revista amb format de llibre d’una extensió que oscillava entre les 200 i les 246 pàgines N’aparegueren quatre números El primer, amb el tema general El País Valencià, 1931-1939 , es publicà el 1974 a cura d’Alfons Cucó, Màrius Garcia i Bonafé, Ernest Lluch i Xavier Paniagua Oferia una visió de conjunt sobre els anys trenta al País Valencià i alhora una miscellània de treballs sobre el període, amb articles de Ricard Pérez i Casado, Màrius Garcia i Bonafé i Rafael Aracil, Xavier Paniagua, Tomàs Llorens, Josep Vicent Marquès, Isidre Molas, Vicent Arrue, Ernest…
Fabià Estapé i Rodríguez
Historiografia catalana
Economista i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…
Joan Crexells i Vallhonrat
Historiografia catalana
Escriptor, economista i traductor.
Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la UB 1913-14 La seva presència en les institucions i publicacions catalanes el relacionen amb la generació intellectual que es formà a les plataformes impulsades per la Mancomunitat i per l’Institut d’Estudis Catalans, políticament vinculats a Acció Catalana Tot i així, la personalitat intellectual de Crexells es presenta amb un perfil original per la seva voluntat de mantenir-se autònom i per la varietat dels camps conreats Del…