Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Joan Crespí i Fiol
Historiografia catalana
Cronista i missioner franciscà.
Vida i obra S’ordenà de prevere el 1746 i ingressà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús del camí d’Esporles Collaborà amb Ginebró Serra a la Universitat Lulliana de Palma El 1749 s’allistà voluntari per anar a les missions d’Amèrica Deixeble de Juníper Serra, fou cronista oficial de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1769-70 També realitzà nombroses expedicions per Mèxic i, fins i tot, a l’illa de Vancouver Ocupà diferents càrrecs a parròquies del Nou Món Carrers, places i societats científiques i religioses porten el seu nom De la seva obra d’interès historiogràfic,…
Arxiu de Textos Catalans Antics
Historiografia catalana
Publicació anual d’història de la literatura catalana, editada a Barcelona des del 1982.
La revista fou fundada per Josep Perarnau i Espelt , que n’ha estat el director fins a l’actualitat, i Jaume de Puig n’ha estat el secretari Els volums es publiquen a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya El seu títol complet és Arxiu de Textos Catalans Antics anuari per a l’edició i estudi de textos catalans anteriors al segle XIX La revista publica, com s’indica al títol, edicions i estudis de textos anteriors a la dinovena centúria compostos per autors vinculats als territoris de parla catalana, siguin escrits en català, llatí o una…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
Enciclopèdia Ulisses
Historiografia catalana
Projecte editorial que implicà investigadors italians, suïssos i catalans en la confecció d’una obra que, des d’una posició d’un racionalisme crític i obert d’inspiració marxista, havia de ser una nova enciclopèdia desvetlladora de la recerca i la descoberta, ben allunyada d’altres realitzacions que sota aquesta mateixa denominació d’enciclopèdia no eren sinó «un catàleg de nocions, un cementiri de fets, de fórmules i de lleis».
L’edició catalana, dirigida per Manuel Costa-Pau, comprèn 12 volums que aparegueren durant el període 1977-85 Els cinc primers volums són dedicats a la història universal, i els cinc següents a les matemàtiques, a la física, a l’univers i la terra, i a l’evolució de la vida microbiana a la consciència El volum onzè es consagra als Països Catalans, i el darrer és un índex analític El llibre dedicat a la realitat catalana, dirigit per l’esmentat M Costa-Pau i en bona part redactat per ell mateix, suposa una extensa panoràmica històrica que arrenca dels temps més recents per recular fins als més…
Bartomeu Barceló i Pons
Historiografia catalana
Geògraf.
Una part important de la seva obra té un gran valor historiogràfic Estudià a les universitats de Barcelona, Madrid i la Sorbona París Es doctorà el 1968 Professor universitari, primer de la secció de Palma de la Universitat de Barcelona i, després, de la Universitat de les Illes Balears, obtingué la categoria de catedràtic el 1977 i ocupà els càrrecs de degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i vicerector d’investigació 1977-82 Abandonà la docència el 1999 Ha estat director del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación 1957-76 Fou el fundador i primer director de les…
Jill Rosemary Webster
Historiografia catalana
Historiadora.
Professora emèrita de la Universitat de Toronto Canadà, ha estat directora del Center for Medieval Studies d’aquesta universitat És membre corresponent de la Secció Historicoarqueològica de l’IEC i especialista en història dels ordes mendicants franciscans i carmelitans a la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana, temàtica a la qual ha dedicat diversos llibres i articles publicats en revistes catalanes i estrangeres S’ha centrat en l’estudi de la implantació dels franciscans i els carmelitans a la Corona, especialment als territoris de parla catalana, a partir de fonts…
Liber feudorum maior
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i als altres comtats que s’hi integraren.
El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…
Quaderns de l’Exili
Historiografia catalana
Revista mensual fundada a Coyoacán (Mèxic) per Joan Sales, Josep M. Ametlla, Ferran de Pol i Raimon Galí. N’aparegueren 26 números des del setembre del 1943 al març-abril del 1947, de distribució gratuïta.
Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…
Pont Blau
Historiografia catalana
Revista cultural de periodicitat mensual fundada a Mèxic per Ramon Fabregat que aconseguí publicar un total de 126 números del setembre del 1952 al desembre del 1963.
El seu subtítol era Literatura, Arts, Informació Fou dirigida per Vicenç Riera i Llorca, i s’encarregà de la secretaria de redacció Josep Soler i Vidal, mentre que Josep Roure i Torrent s’ocupà de les notes sobre els llibres publicats Un dels principals objectius explícits fou el d’“establir un pont” entre el món de l’exili i els Països Catalans Pel fet que se centrà sobretot en la literatura, hi foren considerades nombroses obres de caràcter històric Algunes foren veritables clàssics, que posteriorment foren publicades també a Catalunya, com ara Caliu 1958, de Lluís Nicolau i d’Olwer, o Les…
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina