Resultats de la cerca

Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de la Societat…

Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià La seva obra…

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és…

És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la quantitat de…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una complexa trajectòria editorial, és fruit de la seva tesi doctoral, la versió inicial de la qual ensopegà amb la censura fins que, finalment, aconseguí l’autorització per ser publicada i s’edità amb el títol complet d’ El valencianisme polític 1874-1936 1971 Posteriorment, Cucó redactà un altre volum sobre el període 1936-39 Valencianismo y estatutismo , 1976, refós amb l’original en la traducció al castellà El valencianismo político 1874-1939 , 1977 Més recent és El valencianisme polític 1874-1939 Edició ampliada i revisada 1999, en la introducció de la…

Vida i obra És autor d’una única obra coneguda, Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , esmentada de forma abreujada amb el títol de Liber creaturarum Posteriorment, i de manera impròpia, s’hi afegí el títol de Theologia naturalis Sibiuda és, encara avui, un personatge poc conegut, perquè els documents sobre la seva persona abracen tan sols els anys 1429-36 Bibliògrafs, traductors i editors de la seva obra afegeixen, a les poques dades que dona la documentació, l’apellatiu d’ hispanus El seu nom, com diu Jaume de Puig, és genuïnament català i relativament comú al bisbat…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…

Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat…