Resultats de la cerca

El nom àrab d’aquest gènere musical és Musiqa andalusiyya Si en un principi els nuclis cortesans musulmans a la Península Ibèrica seguien la tradició musical de Damasc, cap al segle IX es començà a desenvolupar un estil propi que posteriorment donà lloc a la música andalusina L’expulsió de la població musulmana i jueva d’Espanya reforçà la presència d’aquesta música al Magrib, on, d’altra banda, ja era conreada als principals centres urbans La música andalusina es coneix com a ala 'música instrumental' al Marroc, san’a 'obra d’art' a Algèria, arnati 'granadina' a l’Algèria occidental i ma’…

L’estructura i l’estil de la nūba depenen i varien segons si es tracta del repertori marroquí, algerià o tunisià Pel que fa a la part poètica, es basa en textos àrabs literaris, com la moaixakha o la cassida, o dialectals, com el zajal La part musical de la nūba s’elabora a partir del sistema modal anomenat ṭab' A cada nūba correspon un ṭab' La comparació que s’ha establert entre la nūba i la forma suite característica de la música europea es fonamenta en el fet que tant l’una com l’altra són constituïdes bàsicament per cinc moviments vocals i instrumentals, mesurats rítmicament, que formen…

Estudià a Bagdad amb Ibrāhīm al-Mawṣilī Un cop completada la seva formació, i després d’un greu enfrontament amb el seu mestre, hagué de fugir de la ciutat i visqué durant algun temps a Síria i, més tard, a Tunísia En aquest darrer país estigué al servei del cabdill Ziyādat Allāh, a Qairawān Finalment s’establí a Còrdova, on es convertí en un dels personatges més influents de la cort La seva influència no es limità a qüestions musicals també hi arrelà la moda en el vestir i la gastronomia que ell portà de Bagdad Creà escola com a compositor, i els seus alumnes en feren perdurar l…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla tipus clarinet doble La forma castellana albogue antigament s’utilitzava per a identificar diferents instruments musicals aeròfons, de llengüeta doble o senzilla, o fins i tot amb bisell Probablement la forma més comuna era una variant de la xeremia Al País Basc, l’ alboka és un instrument del tipus clarinet doble -sovint idioglota-, fet de canya i amb dos pavellons, generalment de banya, als extrems i amb un suport de fusta o agafador Els dos tubs acostumen a tenir cinc i tres forats digitals respectivament El pavelló de l’…

Estudià música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Barcelona, Brusselles, Stuttgart i Madrid Durant la seva estada a Brusselles formà part de l’Orquestra Simfònica i la de Cambra de la Ràdio-Televisió Belga Entre el 1979 i el 1983 fou violista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, càrrec que abandonà per dirigir l’Escola de Música de Tàrrega El 1986 fundà l’Orquestra de Cambra Catalana OCC, amb la qual ha realitzat nombrosos concerts arreu d’Europa, a més del Líban i Tunísia Ha estat titular de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i…

S’inicià en orquestres de Filadèlfia, i el 1937 es traslladà a Nova York, on ingressà a la formació de Teddy Hill en substitució de Roy Eldridge, trompetista del qual havia rebut força influència A partir del 1939 formà part de diferents orquestres, principalment les de Cab Calloway, Earl Hines i Billy Eckstine En les dues últimes coincidí amb Charlie Parker, i amb ell i altres músics tocà en moltes sessions informals que anaren donant forma al revolucionari estil bop A partir del 1945 enregistrà amb quintets que duien el seu nom Aquest mateix any formà una big-band , que hagué de dissoldre…

A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…

Situació Vista aèria del conjunt de la comanda templera, molt malmesa arran de la Segona Guerra Mundial, amb l’església de Santa Maria del Masdéu a l’esquerra de la fotografia ECSA - Jamin L’antiga comanda del Masdéu és a llevant del poble de Trullars, a l’interfluvi entre la Canta-rana i el Rard, al bell mig d’un bosc que en dificulta la visió Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Venint de Perpinyà per la carretera N-9, cal prendre a l’altura del mas Sabole la carretera D-612 en direcció a Trullars Uns 2 km abans d’arribar al poble, a mà esquerra, cal agafar un…

Dibuix de la ciutat de Barcelona fet per Anton van den Wijngaerde el 1563 que es conserva a la Collecció Albertina de Viena Es destaquen els dos cercles de muralles en primer terme, el construït per Pere el Cerimoniós al segle XIV, i, en segon terme, la muralla alçada per Jaume I al segle XIII Intervenció reial al Barcelonès Cap al final del segle XII la configuració dels terrenys dels comtes-reis havia canviat radicalment, com a conseqüència de l’avanç de la frontera fins a l’altra banda de l’Ebre i de la unió de les terres catalanes amb Aragó Al mateix temps, el desenvolupament que vivia la…

Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del seu sector occidental TAVISA-J Todó Vista des de llevant del cenobi amb les restes del seu antic clos fortificat TAVISA-J Todó El monestir de Sant Cugat del Vallès és situat al centre de la població a la qual dóna el nom, i la seva església és, actualment, la parròquia del poble Les dependències del monestir són ocupades pel Centre de Restauració de Béns Culturals Mobles de la Generalitat JAA Mapa 36-16420 Situació 31TDF237919 Història Els orígens antics L’arqueologia, molt més que la documentació, ha demostrat els fonaments antics sobre…