Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
música de Caracas
Música
Música desenvolupada a Caracas (Veneçuela).
Fou fundada el 1567 sobre un poblat indígena i el 1830 es convertí en la capital de la nova república independent de Veneçuela Els primers indicis de vida musical a Caracas es remunten a la fundació, el 1591, d’una escola de cant gregorià El càrrec de mestre de capella, detingut per primer cop per Gonzalo Cordero, no s’instaurà a la catedral fins el 1671 El pare Pedro Palacios Sojo, gran mecenes musical, creà cap al 1783 una Academia de Música, amb el compositor JM Olivares al capdavant Al voltant de Sojo i d’aquesta acadèmia s’aglutinaren alguns dels compositors veneçolans de música…
música de Vilanova i la Geltrú
Música
Música desenvolupada a Vilanova i la Geltrú.
Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…
Torrota de Cal Pasteres (Subirats)
Art romànic
Situació Aspecte de la torre, construïda amb encofrat i tàpia, que s’ha confós sovint amb un columbari romà ECSA - J Bolòs Torre de paredat i tàpia situada al peu del castell de Subirats, damunt de la plana de Sant Sadurní d’Anoia, per sobre del veïnat de la Torre Ramona Mapa 35-16419 Situació 31TDF015860 Des de la carretera que va de Sant Sadurní d’Anoia a Gelida, anem a la Torre Ramona Hem d’agafar el camí que passa per darrere de l’absis de l’església i continuar fins a unes feixes que hi ha sota la muntanya del castell de Subirats La torre és a prop d’un dipòsit d’aigua, una mica dins del…
Santa Maria de Breda
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera de Santa Maria de Breda, l’antiga església parroquial de la població, avui convertida en casa de la vila el sector romànic ha estat restaurat recentment F Tur Aquesta obra romànica es troba molt a prop de l’actual església parroquial de Sant Salvador, al centre de la vila, entre el carrer dels Capellans i la plaça de la Vila Mapa 365M781 Situació 31TDG634222 L’edifici actual és mig tapat per la Casa de la Vila, que n’ocupa una bona part JRR Història L’any 878 el rei carolingi Lluís el Tartamut donà la vila de Breda a la seu de Barcelona En aquest document no…
Sant Cebrià de Tiana
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
El marc històric del romànic de l’Empordà
Art romànic
El territori La configuració geogràfica de l’Empordà ha condicionat aquesta terra fonamental, en molts dels aspectes, la qual cosa l’ha diferenciada força de la majoria dels altres territoris o comarques de la Catalunya Vella Cal tenir en compte la seva condició de territori eminentment marítim i que, per altra banda, la plana empordanesa es troba al peu dels passos naturals més accessibles de la carena pirinenca L’extrem oriental del Pirineu els colls de l’Albera, per l’esmentada facilitat de pas, ha estat sempre un punt de contacte i mai no ha constituït una barrera natural des d’èpoques…
La repoblació del territori d’Osona
Art romànic
La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…
El marc històric del romànic de la Noguera
Art romànic
Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…
El pas dels sarraïns per l’Empordà
Art romànic
El domini musulmà de l’Empordà no s’acomplí, com s’ha vist, fins al període dels anys 717-718 al 720, força més tard que a la major part de la resta de Catalunya La ciutat de Girona es lliurà al poder dels francs l’any 785 per voluntat i iniciativa dels seus habitants L’esdeveniment evidencia que ja devia fer temps que el poder àrab hi era purament nominal Si aquest domini era poc efectiu en una ciutat important i estratègica com Girona al darrer quart del segle VIII, menys encara ho havia d’ésser a les terres situades més al nord, a l’Empordà, amb un poblament bàsicament rural, de petits…