Resultats de la cerca

El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…

Vida Estudià música i piano al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona amb J Font i Buyé i Lluís Millet, el darrer dels quals li ensenyà harmonia i composició El 1897 ingressà a l’Orfeó Català, del qual aviat fou nomenat mestre auxiliar, després sotsdirector i finalment director, càrrec en què succeí a Lluís Millet i que mantingué fins a la seva mort També fou administrador general i bibliotecari d’aquesta institució i vicepresident de la Germanor d’Orfeons de Catalunya Fundà l’Associació dels Amics de la Música i en dirigí l’orquestra Fou mestre de capella auxiliar de la basílica de la…

Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de Cervelló, i també…

Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…

Situació Edifici de planta basilical molt alterat, que conserva encara dos dels primitius absis ECSA-JA Adell L’església de Santa Maria presideix el conjunt ruïnós i semiabandonat del poble de Montlleó Mapa 34-15 390 Situació 31TCG637116 S’arriba a Montlleó per una pista de 3 km des del poble de la Rabassa, a la comarca de l’Anoia JAA Història Aquesta església apareix esmentada per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta amb el nom de Monteleo El primer llegat testamentari que es coneix adreçat a aquesta església és del 1196, any en què…

Situació Ruïnes de l’absis d’aquesta església, que fou una pabordia de canonges augustinians dependent del priorat de Santa Maria de Serrabona ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al nord-oest del poble de Serdinyà, a la Solana, a la riba esquerra de la Tet, a 680 m d’altitud Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 30” N - Long 2° 19’ 46” E Hom hi arriba després d’uns 2 km per una carretera que parteix, a mà dreta, de la N-116, a uns 400 m de l’entrada del poble de Serdinyà venint de Vilafranca Història Aquesta església fou la seu d’una pabordia de canonges augustinians que…

Situació Un dibuix amb els temes que han estat representats a la paret vertical a dalt, guerrers i a baix, cavall amb genet Hom pot apreciar d’altres motius més indeterminats E Vives El grup de gravats del Roc de les Bruixes és un dels conjunts rupestres més interessants d’Andorra Són coneguts des de molt antic i potser per això hom donà aquest topònim a l’indret Situació x 1°35′45” — y 42°33′30” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que va de Canillo a Prats i, un cop arribats al poble, serà millor de demanar el camí, puix que és molt perdedor XLM Incisions Guerrers representats a la part…

Portada sud Portada principal oberta al mur de migdia de l’església, d’arcs de mig punt en degradació i arquivoltes motllurades ECSA - L Carabasa Al mur de migdia, sota un ampli porxo al qual s’accedeix mitjançant un llarg tram d’escales, s’obre la porta d’accés a l’església És emmarcada per diverses arquivoltes en gradació recolzades sobre un llarga línia d’impostes i tres columnes per banda amb capitells La decoració, esculpida en relleu de diversos tipus, es concentra en l’arc guardapols, la línia d’impostes i els capitells, tant els corresponents a les columnes adossades com els esculpits…

Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Martí de Surroca des de llevant, amb l’absis, bellament ornamentat per un fris d’arcuacions cegues, distribuïdes a grups desiguals per bandes llombardes J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al sector nord-oriental del terme municipal, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a 1 300 m d’altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de pedra que li ha donat el nom Su-roca o Sots-roca Mapa 256M781 Situació 31TDG413807 S’hi accedeix per la mateixa pista que surt de Surroca vegeu…

Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’…