Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Donald J ay Grout
Música
Musicòleg nord-americà.
Es graduà en filosofia 1923 i estudià musicologia a la Universitat de Harvard 1929-39 i, gràcies a una beca, a França, Alemanya i Àustria 1933-35 Entre els seus mestres cal destacar R Haas i O Kinkeldey Posteriorment fou professor de nombroses universitats, entre les quals les de Harvard, Texas i Cornell En aquesta darrera fou nomenat catedràtic de musicologia 1962-70 A partir de la tesi sobre els orígens de l’òpera, amb la qual obtingué el doctorat, s’especialitzà en la història de l’òpera i es convertí en una autoritat en el tema És autor del llibre A History of Western Music…
Albert Rosen
Música
Director d’orquestra austríac.
Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de Perth, i al cap…
Thomas Hastings
Música
Compositor i compilador d’himnes nord-americà.
Quan tenia dotze anys la seva família es traslladà a Clinton Nova York, i des de molt jove es dedicà a la música com a professor i director de cor Allà començà la seva important tasca de compilador d’himnes Musica Sacra , 1815 Del 1823 al 1832 visqué a Utica, on edità el setmanari religiós "Western Recorder", i formà part de la Händel & Haydn Society El 1832 es traslladà a Nova York per treballar de director de cor i collaborador de Lowell Manson als Normal Institutes Com a compositor es dedicà quasi exclusivament a la música sacra, i escriví uns 1 000 himnes, molts dels…
Emanuel Winternitz
Música
Musicòleg austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical Instruments…
Hugo Leichtentritt
Música
Musicòleg, crític musical i compositor alemany.
Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…
Anthony Philip Heinrich
Música
Compositor nord-americà de procedència bohèmia.
Vida Es pot considerar com un dels primers músics professionals dels Estats Units, malgrat la seva formació molt autodidàctica i el fet que decidís dedicar-se a la música arran del fracàs dels negocis que endegà a Amèrica en emigrar des de Bohèmia Heinrich és conegut com el "Beethoven americà", i es pot dir que fou el primer que oferí una simfonia beethoveniana als Estats Units 1817 Mostrà un tarannà romàntic, molt original i poc ortodox en la creació musical, i es deixà dominar per l’admiració de la feréstega natura americana en aquest sentit, bona part de les seves composicions són de tipus…
Paul Henry Lang
Música
Musicòleg hongarès naturalitzat nord-americà.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest i musicologia a Heidelberg i a la Sorbona 1924-28 Després de passar quatre anys a París com a intèrpret de fagot, director de societats corals i ajudant d’edició de la "Revue musicale", el 1931 es traslladà als Estats Units Fou professor al Wells College 1931-33 i prosseguí els estudis de musicologia amb Otto Kinkeldey, i a la Cornell University treballà en la seva tesi doctoral, titulada A Literary History of French Opera 1934 Fou professor de musicologia a la Universitat de Columbia 1933-69 El 1934 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un…
country
Música
Música rural pròpia del sud dels EUA, que es creà a partir del folk, la tradició musical dels colons, el blues i els ritmes dels esclaus negres.
Les tonades, senzilles i molt repetitives, eren fetes a partir de tres acords, s’acompanyaven de guitarra i violí i elogiaven els valors del camp Una de les arrels del country , el hillbilly , es distingia per la preeminència de banjos i dobros Aquest tipus de música començà a ser conegut els anys vint i trenta del segle XX a partir dels programes de ràdio d’Ole Orpy A partir dels anys cinquanta, en fusionar-se amb un estil musical similar que es feia a la costa oest, aparegué el country western Aquesta música, que tingué Nashville com a capital, assolí un gran èxit comercial…
Egon Wellesz
Música
Compositor i musicòleg austríac.
A la Universitat de Viena aprengué musicologia amb G Adler També fou alumne d’A Schönberg, amb qui estudià harmonia i contrapunt, i aviat entrà en l’òrbita de la Segona Escola de Viena Dedicà els primers estudis musicològics principalment a l’òpera barroca Entre els anys 1911 i 1915 fou professor d’història de la música al Nou Conservatori de Viena Fou un dels pioners en l’estudi del cant bizantí, amb llibres com Eastern Elements in Western Chant 1942 i A History of Byzantine Chant and Hymnography 1946 El 1920 escriví la primera biografia d’A Schönberg Com a compositor, es donà a…
drama de misteri
Música
Representació dramàtica de caràcter sacre en llengua vernacla, que usa la música -vocal i instrumental- en interpolacions que augmenten la teatralitat de l’obra, bàsicament parlada o recitada.
Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final genèricament solen dur el títol de passió La primera coneguda és La passion du Palatinus , que data del segle XIV De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta contrafactum , de vegades basats en peces del repertori profà Els misteris per als quals es compongué música original…