Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Henryk Oskar Kolberg
Música
Folklorista i compositor polonès.
Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins del mateix…
Joseph Marx
Música
Compositor, pedagog i crític austríac.
Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de…
música d’Alcoi
Música
Música desenvolupada a Alcoi (Alcoià).
La tradició musical de la vila es remunta al segle XVII, en què es documenta l’existència d’una plantilla de músics i cantors pertanyents a la ciutat Durant el segle XVIII, adquirí relativa importància la Capella de Música de la Illustre Vila d’Alcoi, que realitzà diverses activitats musicals i participà en alguns actes religiosos Al llarg del segle XIX es produí una important activitat musical promoguda per entitats com la Banda Primitiva 1830, la Societat Filharmònica Nova 1842 i la Nova Iris, nascuda a l’últim terç del segle i que es manté vigent amb el nom de Corporació…
Leonard Cohen
© Arxiu FIB / Óscar L. Tejeda
Literatura anglesa
Música
Autor i intèrpret de cançons i escriptor canadenc d’expressió anglesa.
El 1955 es graduà en literatura anglesa a la Universitat McGill de Mont-Real i guanyà el premi McNaughton 1956 pel poemari Let Us Compare Mythologies 1956, inici d’una carrera literària, que comprèn novelles influïdes per la generació beat , plenes de dolor i pessimisme existencial, que foren molt aplaudides The Favourite Game , 1963 Beautiful Losers , 1966 poesia The Spice-Box of Earth , 1961 Flowers for Hitler , 1964 Parasites of Heaven , 1966 The Energy of Slaves , 1972, gènere en el qual aconseguí la seva màxima projecció com a escriptor obres curtes en què combina prosa…
,
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
La comunitat
La comunitat local La comunitat es pot definir com un assentament més o menys reduït de persones de caràcter homogeni que es relacionen entre si i comparteixen un mateix espai geogràfic És una unitat autosuficient que conté tots els serveis gràcies al desenvolupament de la xarxa social, cultural i política entre els seus habitants Pel que fa a l’organització moral i ètica, crea les mesures per a regular-se a partir d’un sistema legislatiu que és adoptat per tots els seus membres Aquestes mesures adoptades –no sempre de comú acord– poden comportar tensions i dissidència, ja que en algunes…
La rondalla s’il·lustra
“Hi havia una vegada, quan els somnis eren somnis…” Les rondalles es narraven a la vora del foc, en la placidesa d’una estona de lleure, potser per a distreure els infants de la foscor creixent o passar agradablement les hores més dures de l’hivern Llavors, es podia donar forma a tots els personatges, que es feien difusos dins la fantasia o bé prenien el rostre d’una determinada persona coneguda El llop era a imatge de la por personal o collectiva, quan els fets passaven dins la nebulosa inconcreta de la fantasia de cadascú i, tanmateix, hi havia llibertat per a inventar i identificar l’heroi…
La difusió de la cultura popular
En qualsevol disciplina, l’estudi i la difusió van estretament lligats perquè el fet d’investigar aporta la informació necessària per a la posterior divulgació, si hi ha els instruments adequats per a fer-ho I aquesta difusió, quan es fa correctament, contribueix a una millora de la percepció de l’objecte d’estudi, en aquest cas, la cultura popular catalana Actualment, però, hi ha un seguit de deficiències en aquest circuit, degudes en part al desconeixement però també a l’oblit intencionat d’alguns sectors Tot i que globalment els darrers anys hi ha hagut algunes millores –recerca, amb la…
L’art d’explicar contes
Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…