Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Els llocs de culte
Aquest mapa mostra alguns dels llocs de culte que tenen un significat especial per a cada una de les religions representades Aquests llocs expressen una de les característiques principals de totes les religions, és a dir, que el territori no és homogeni, sinó que alguns llocs són un símbol que expressa un lligam especial amb la divinitat o amb la transcendència Hi ha llocs que, per diferents motius, tenen un valor religiós simbòlic molt important en general, perquè commemoren un moment de comunicació especialment crucial entre els homes i la divinitat o perquè han estat escenari d’una…
La bellesa
La bellesa és un concepte vague que prové d’un fenomen difícil de descriure com és l’experiència estètica Al llarg de la història, i en diferents contextos culturals, allò que s’identifica com a bell es mostra canviant Aquest mapa se cenyeix a representar la bellesa corporal humana en la seva interpretació moderna el resultat del judici subjectiu que suscita la contemplació del cos humà i les seves modificacions artificials La percepció individual d’allò que és bell està condicionada per una determinada educació estètica Mentre que en moltes societats el cos és sotmès a doloroses…
Els pobles americans
La distribució dels pobles tradicionals d’Amèrica, que representa aquest mapa, és el resultat d’un complex procés històric de poblament en successives etapes El continent americà es poblà inicialment amb onades migratòries de caçadors recollectors procedents d’Àsia que creuaren l’estret de Bering cap al 10000 aC, tot i que alguns historiadors s’aventuren a pensar que fins el 35000 aC, durant el període de glaciació en què els dos continents eren units amb un autèntic pont de gel Aquests pobles nòmades s’estengueren per Amèrica, de nord a sud, i hi desenvoluparen cultures altament sofisticades…
El teatre
El teatre i les arts escèniques presenten una gran diversitat de formes arreu del món L’home de cultura occidental ha tractat d’imposar la seva concepció d’aquest art nascut a la Grècia clàssica a l’entorn del segle VI aC, i que aconseguí arribar a la màxima esplendor durant la centúria següent, quan floriren els dos grans gèneres teatrals la comèdia i la tragèdia Aquesta fou base de tot el teatre posterior, que trobà en les peces de dramaturgs com William Shakespeare, Molière, Pedro Calderón de la Barca o Anton Cˇekhov, entre altres autors, algunes de les aportacions més grans a la…
sarsuela
© Teatre Condal
Música
Gènere de teatre musical hispànic que combina parts recitades i parts cantades en un acte o més d’un, de manera similar a l’òpera còmica francesa o al singspiel alemany.
D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la…
,
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…