Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Laurens Hammond
Música
Inventor nord-americà.
El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument…
José Verdalonga Romero
Música
Orguener castellà.
És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys importants de…
Bartolomeo Giuseppe Guarneri
Música
Constructor italià d’instruments de corda.
És conegut com a Guarneri del Gesù perquè a les etiquetes, al costat del seu nom, hi figura una creu amb les lletres IHS, abreviatura del nom de Jesucrist en grec Va crear un model propi i els seus violins no s’assemblen ni als d’Amati ni als de Stradivari Els bombats són més arrodonits, el cap i la voluta més estilitzats, i les efes són d’un estil gòtic molt peculiar Va construir 200 violins, però cap viola ni cap violoncel És el lutier més important de Cremona després d’Antonio Stradivari i, com ell, va crear escola Els violins de Bartolomeo Giuseppe Guarneri, des del punt de vista de la…
Bösendorfer
Música
Firma austríaca de fabricants de pianos fundada per Ignaz Bösendorfer (1796-1859).
Havent acabat l’aprenentatge amb Joseph Brodmann, el 1828 Bösendorfer obtingué dels magistrats vienesos el permís per a obrir el seu propi taller La fama internacional li arribà quan F Liszt començà a utilitzar els seus pianos per la resistència que tenien a la seva manera de tocar El 1859 Ludwig Bösendorfer 1835-1919 succeí el seu pare al capdavant del taller per manca d’hereus, però, l’any 1909 vengué la companyia a Carl Hutterstrasser En aquell moment el taller restringia la seva producció a 400 pianos l’any El 1927 la firma obtingué el Grand Prix de l’Exposició Internacional de Ginebra, i…
Denner
Música
Família alemanya de constructors d’instruments de vent, activa a Nuremberg durant els segles XVII i XVIII.
La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner Leipzig 1655 - Nuremberg 1707, fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d…
marimba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Terme genèric que defineix un grup d’idiòfons, alguns dels quals són pinçats i d’altres colpejats.
A Occident, en existir la marimba d’orquestra, generalment s’utilitza aquest terme per a referir-se a un tipus de xilòfon amb ressonadors davall cada barra o placa Tenen formes i mides diverses, perquè són instruments amb un nombre variable de làmines o plaques se’n poden trobar des dels que es porten penjats al coll fins als que s’han de muntar sobre un suport El so és produït en posar en vibració les làmines de fusta, que solen ser de fustes dures palissandre, palissandre rosat, percudint-les amb una o més baquetes de materials diversos, la qual cosa permet variar-ne el timbre i l’ús com a…
música de Valònia
Música
Música desenvolupada aValònia.
La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…
Cactus de boca
Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la tija curta i…
La fibra més subtil
La finor, la bellesa i l’elegància de la seda fascina els humans des dels temps més remots Una fascinació incrementada durant segles pel misteri del seu origen què era exactament aquell teixit que portaven els mercaders d’Orient Plini el Vell, en la seva “ Naturalis Historia ” 77 dC, sostenia que la seda era el borrissol de les fulles d’uns arbres exòtics, i aquesta és la menys fantasiosa de les aventurades històries existents Això explica que els egipcis, per teixir la seda al seu gust, comencessin desteixint les teles que els arribaven de l’Orient… La seda teixida arribava a la Mediterrània…
flabiol
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de petites dimensions que consisteix en un tub recte de fusta amb embocadura de bisell, que es toca amb una sola mà i que s’ha emprat des de l’Edat Mitjana associat a un instrument de percussió anomenat tamborí, tambor o tambor de cordes tocat pel mateix instrumentista.
Segons la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta amb conducte d’aire intern El terme deriva del llatí vulgar flabiolum , alteració de flabulum derivat de flare , bufar En occità, el terme flaujol apareix ja al segle XII per a anomenar una flauta petita que es toca juntament amb el tamborí Els models medievals de tres forats s’empren encara en moltes cultures, associats a la dansa i la música popular A Catalunya i Mallorca, però, el flabiol tradicional posseeix un nombre superior de forats, normalment vuit, dels quals habitualment se’n…