Resultats de la cerca

Scharwenka Estudià a la Nova Acadèmia d’Arts Musicals de Berlín des del 1865 i feu el seu debut pianístic el 1869 A partir del 1874 emprengué unes gires que el dugueren arreu d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 1877 oferí la primera execució del Concert per a piano núm 1 , opus 32, la seva obra més popular A la dècada dels vuitanta organitzà diversos cicles de concerts de cambra i simfònics, molts dels quals dedicats a L van Beethoven, F Liszt i H Berlioz, mentre continuava exercint la interpretació i la docència El 1881 fundà el Conservatori Scharwenka a Berlín Del 1891 al 1898 s’estigué…

Inicià els seus estudis a Varsòvia i el 1895 es traslladà a Berlín, on es formà amb H Urban El 1900 retornà a Varsòvia i es convertí en un element dinamitzador important de la vida musical a la capital polonesa Dirigí la Societat Filharmònica i també la Societat de Música de Varsòvia S’interessà per l’obra de F Chopin, sobre el qual reuní abundant documentació A més, estudià direcció d’orquestra amb el director hongarès A Nikisch Entre les seves obres, inserides de ple en el nacionalisme musical, destaquen diverses composicions orquestrals, com els poemes simfònics Les onades que…

Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les seves obres de joventut…

Rebé les primeres lliçons musicals dels seus pares i també de Gustav Helsted orgue, Christian Petersen violí i CFE Hornemann teoria Començà a compondre de molt jove, i destacà ben aviat com a organista El 1908 estrenà la seva primera obra, la cantata Musae triumphantes 1906, i cinc anys després presentà a Berlín la Simfonia número 1 Durant aquesta primera etapa juvenil, estigué fortament influït per la música romàntica i postromàntica, especialment la de F Liszt, R Wagner, A Bruckner i G Mahler Més tard la seva obra revela la influència de C Nielsen i evolucionà cap a l’atonalisme, visible…

Nascut en una família d’humanistes, fou professor de retòrica 1557 i el 1560 es casà amb Taddea Bendidio, germana de la cantant Lucrezia Bendidio Del 1567 al 1588 fou diplomàtic al servei del duc d’Este, Alfons II, ocupació que no aturà la seva abundant producció poètica Les seves Rime , publicades per primer cop el 1598, són la culminació del gènere pastoral, juntament amb l’obra del seu gran rival Torquato Tasso, amb el qual es disputava la preeminència en els textos dels compositors de madrigals Claudio Monteverdi, Carlo Gesualdo, Philippe de Monte, Giaches de Wert, Benedetto Pallavicino,…

Pertanyent a una família benestant, el 1855 ingressà a l’Escola d’Orgue de Praga, on es graduà el 1858 Exercí de director de cor a les ciutats de Brusselles, Amsterdam i París Des del 1865 fins al 1877 dirigí la Societat Coral Hlahol a Praga, on succeí en el càrrec B Smetana i conegué A Dvorák, amb qui mantingué una estreta amistat durant tota la seva vida Després d’una temporada com a director a Niça i a Lugano, retornà definitivament al seu país, on fou nomenat professor del Conservatori de Música de Praga 1894-97 Bendl deixà una abundant obra compositiva, tant escènica com…

El terme, utilitzat ja pels teòrics del començament del segle XIV, engloba la producció musical polifònica generada aproximadament entre el 1160 i el 1320, moment en què Johannes de Muris i Philippe de Vitry escriviren els respectius tractats Notitia artis musicae i Ars nova Jacques de Lieja es convertí en el principal defensor de l' ars antiqua davant els nous corrents, tot invocant, en el seu tractat Speculum musicae ~1323-25, l’autoritat de mestres com Franco di Colonia o Pierre de la Croix, del final del segle XIII En un sentit ampli, però, el terme inclou també l’obra dels dos…

La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània…

Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de…

L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa que s’ha…