Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
música de les Canàries
Música
Música desenvolupada a les Canàries.
Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics Les cançons de…
música de Las Palmas de Gran Canària
Música
Música desenvolupada a Las Palmas de Gran Canària (Canàries).
Les primeres notícies d’una activitat musical a la ciutat són del segle XVI i es refereixen a la contractació d’Ambrosio López com a primer mestre de capella de la catedral el 1574 En èpoques posteriors -i abans de la clausura de la capella el 1828-, destacà en el mateix càrrec Joaquín García segle XVIII, autor de diverses misses, motets i villancicos El 1845 s’inaugurà el Teatro Bartolomé Cairasco de Figueroa i tingué lloc un dels esdeveniments que marcaren més la vida musical de la ciutat, el naixement de la Sociedad Filarmónica de Las Palmas Deu anys més tard, l’associació arribà a un…
Lothar Siemens Hernández
Música
Musicòleg i compositor canari.
Després de fer estudis de música i de filosofia i lletres a les illes Canàries i a Madrid, cursà les especialitats de musicologia, etnologia i prehistòria a la Universitat d’Hamburg 1967 Es doctorà en musicologia a la Universitat de La Laguna 2003 Com a musicòleg destacaren els seus estudis i transcripcions sobre autors del Barroc musical espanyol, els treballs d’investigació sobre la història de l’activitat musical de les Canàries i els estudis etnomusicològics sobre aquest arxipèlag És autor —a més d’una òpera de cambra— de diverses obres, tant de música…
Ernesto Lecuona
Música
Compositor i pianista cubà.
Estudià al Conservatori Nacional de l’Havana, on es graduà amb la Medalla d’Or el 1913 Posteriorment feu una sèrie de viatges per Europa i Amèrica liderant una companyia de dansa, Los Cuban Boys Visqué alguns anys a Nova York, on escriví música per a pellícules, comèdies musicals i ràdio Pel que fa a la seva producció per al cinema, Leucona treballà per a la 20th Century Fox i la Warner Brothers anys trenta i quaranta De les seves obres per a piano 176 peces, una de les més conegudes és la Suite Andalucía 1930 També compongué sarsueles, com El cafetal i Lola Cruz 1943 A més, és autor de prop…
Petrell de Bulwer
Les localitats més properes on nia el petrell de Bulwer Bulweria bulwerii són les Açores, Madeira, les Canàries i Cabo Verde Solament existeix una observació al nostre litoral, a la gola del riu Tordera, de, com a mínim, 14 exemplars volant en direcció N, no gaire lluny de la costa, el 290484 A la Mediterrània ja havia estat citat anteriorment com a espècie excepcional o de presència accidental, a les costes de Còrsega i Itàlia Darrerament, s’observà un exemplar a les costes de Màlaga cap al començament de febrer de 1981
rondalla
Música
Conjunt instrumental format bàsicament per instruments de corda pinçada.
Als Països Catalans es troba principalment al País Valencià anomenat també grup de corda, Mallorca, Menorca i zones meridionals de Catalunya A Espanya, és propi d’Aragó, Múrcia i algunes zones de Castella i de Canàries La rondalla consta principalment de guitarres i guitarrons, així com de bandúrries i llaüts, instruments aquests darrers amb funcions melòdiques Habitualment, a aquests instruments se n’afegeixen d’altres de caràcter percussor com els ferrets, ossets, pandereta i les castanyoles, que toquen els dansaires que acompanyen la rondalla Més rarament, i segons la tradició…
Aleix Mercè i de Fondevila
Música
Compositor, organista i pedagog.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de mestre de…
,
Orquestra Simfònica de Montreal
Música
Orquestra fundada el 1934 per un grup de melòmans de Montreal, amb el suport del govern del Quebec.
El 14 de gener de 1935 l’Orquestra Simfònica de Montreal oferí el seu primer concert, amb Rosario Bourdon com a director Poc després, Wilfrid Pelletier n’esdevingué el primer director artístic i creà les Matinals Simfòniques per a la Joventut i els Concerts d’estiu El 1940 Defauw substituí Pelletier Durant aquesta dècada, prestigiosos directors convidats estigueren al capdavant de l’orquestra, com Ch Munch, B Walter, G Enescu, I Stravinsky, L Bernstein o O Klemperer, entre d’altres En deixar el càrrec Defauw el 1957, I Markevitch assumí la direcció artística de la formació, que traspassà a Z…
Els serrànids: serrans, neros i afins
La família dels serrànids és constituïda per individus de cos robust i relativament comprimit, recobert d’escates petites o mitjanes del tipus ctenoide, bé que ocasionalment se’n poden presentar del tipus cicloide la línia lateral finalitza a la base de l’aleta caudal i és simple, ben marcada En aquestes espècies, el cap és ben desenvolupat, amb una boca també gran i lleugerament protràctil, de mandíbula inferior bastant prominent i maxillar ample les dents d’ambdues mandíbules es disposen en bandes, però també poden formar plaques que s’installen al vòmer i els palatins, i, en aquest cas,…
Eriçó africà
L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina