Resultats de la cerca

Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…

Estudià composició amb Vicente Emilio Sojo, i guitarra amb Raúl Borges, a Caracas Fou el continuador d’una tradició de valsos veneçolans que té els orígens en la segona meitat del segle XIX La seva obra es caracteritzà pel nacionalisme, utilitzant, a més, recursos impressionistes Escriví bastant música per a guitarra, entre la qual destaca el seu Concert per a Guitarra 1956 La seva producció inclou, a més, el poema simfònic Cantacharo i diverses simfonies i cançons

Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica

Cursà estudis literaris abans de centrar-se en el cant al Conservatori de Nancy Entre el 1945 i el 1955 fou professora al Conservatori de Besançon Actuà amb èxit a l’Òpera de París, i s’especialitzà en el repertori del segle XVIII, especialment WA Mozart i ChW Gluck, i en música francesa del segle XX Estrenà obres d’A Schönberg i P Boulez, i I Malec li dedicà la Cantata pour elle , que estrenà el 1971 El 1981 A Clostre, per encàrrec de Radio France, li escriví El Tigre de oro , amb text de JL Borges Cantà arreu d’Europa el repertori francès del segle XX, des de C Debussy fins a I…

Fill de Joaquim Palmada i Butinyà, de qui rebé gran part de la formació musical, l’any 1906 ingressà en la cobla Els Juncans com a flabiolaire, i entre el 1909 i el 1917 compongué les primeres sardanes Posteriorment decantà els seus estudis cap al dret administratiu i les ciències exactes, i fou interventor de l’administració local, a les Borges Blanques i a Banyoles Es destacà per la seva tasca en l’àmbit folklòric local, restablint tradicions com el Ball del tortell i el Ball d’Esponellà , així com en l’arranjament de ballets per a cobla Fou també organitzador dels certàmens…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Com a cantant, va debutar a l’Òpera de París, i actuà a Itàlia i Moscou A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido Feu també revista a Nova York Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra 1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda En el camp del cinema, interpretà a Barcelona el Don Juan Tenorio de Ricard de Baños 1921, i entre el 1927 i el 1932 intervingué en diverses produccions…

Rebé l’autorització el 28 de març de 1990 i la societat es constituí el 30 de juliol del mateix any El seu promotor fou Antoni Sagnier, un professional del sector financer amb experiència anterior en diversos grups bancaris, el qual reuní al voltant del projecte uns quants empresaris catalans El nom recorda les famoses “banques privades” de Ginebra, Londres i Amsterdam, especialitzades en la gestió de patrimonis Aquesta és la funció a què aspiraven Res a veure amb la banca comercial o amb la banca de negocis No es proposaven captar recursos del públic en general, ni la seva inversió en…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Vida Encoratjat pel seu pare, a vuit anys inicià els estudis de violoncel, que, juntament amb el batxillerat, acabà el 1922 Foren, però, les converses mantingudes amb Enric Roig, posseïdor d’una vasta cultura, les que el dugueren a interessar-se per tota mena de creacions plàstiques i literàries, i que influïren de manera clara en la formació de la seva personalitat artística Abans de tenir vint anys entrà en contacte amb els cercles intellectuals de la ciutat, freqüentant l’estudi de l’arquitecte Ramon Sastre, on se celebraven reunions periòdiques a les quals assistien poetes i músics Durant…

La creació El Banc de Valls es constituí el 23 de novembre de 1881 en un acte celebrat a l’Ajuntament de la capital de l’Alt Camp, presidit per l’alcalde El promotor de la iniciativa fou Josep Castellet i Sampsó, advocat i diputat a les Corts espanyoles pel districte Al voltant seu es reuniren una cinquantena de persones propietaris, industrials, membres de professions liberals, ben representatives del que era la societat benestant i emprenedora de Valls D’acord amb els estatuts, el Consell d’Administració o Junta de Govern 1881 estava format per quinze membres, entre els quals hi havia un…