Resultats de la cerca

En un sentit molt genèric, cada època ha tingut una música avançada -ulteriorment incorporada a la tradició- que es podria considerar avantguardista l' ars nova , l' ars subtilior , la seconda prattica , el cromatisme wagnerià, etc Més particularment, el terme ha estat utilitzat sovint per a referir-se a la música del segle XX -des de la atonalitat de l’Escola de Viena fins a diverses figures aïllades C Ives, E Varèse, etc- directament vinculada, o vinculable, als moviments artístics d’avantguarda També ha esdevingut sinònim de la música contemporània posterior a la Segona Guerra Mundial el…

Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme Consten, en general, d’unitats de tres frases les dues primeres tenen vuit síllabes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de molts llibres,…

Influït inicialment per la música d’E Elgar, a partir de la meitat dels anys vint la seva trajectòria compositiva agafà un nou rumb i l’allunyà de l’òrbita de provocació que havia caracteritzat la seva música els primers anys, com demostra, a tall d’exemple, la música incidental de La tempesta 1921, on distribuí un conjunt format per tenor, baix, piano, trompeta, trombó, gongs i cinc percussionistes entre el públic Interessat en la música francesa, I Stravinsky i el jazz , volgué rebatre les formes i els llenguatges arquetípics de la tradició, principalment germànica Compongué una àmplia obra…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge tonal…

Alumne de l’Escola Alemanya a Moscou, entrà al conservatori d’aquesta ciutat el 1889 per estudiar violí i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb AS Arenskij i S Tanejev S’establí a Berlín el 1897, on impartí classes al conservatori fins el 1934, any en el qual es jubilà per raons de salut Les seves obres primerenques revelen la influència de PI Cajkovskij, A Dvorák i també del Romanticisme alemany La influència germànica es fa especialment patent en la seva música de cambra, fins al punt que se l’anomenà el Brahms rus Formalment les obres de Juon sempre foren tradicionals i no…

Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions musicals no s’…

S’aguanta per la mateixa pressió del fons i la tapa, mai no és encolada Té una doble funció sostenir la pressió produïda per les cordes sobre la tapa a través del pont, i transmetre la vibració de la tapa al fons, reforçant la sonoritat La seva situació, especialment respecte al pont, afecta molt la qualitat del so de l’instrument Com més a prop del pont és, més n’augmenta el volum, fent-lo més clar Si se n’allunya, n’endolceix el timbre i en redueix el volum Com que és una peça clau en la sonoritat de l’instrument, rep el nom d’ànima, almenys en la majoria d’idiomes llatins L’…

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva collaboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al…

Estudià a Augsburg, Frankfurt i Munic En aquesta darrera ciutat fou deixeble de Carl Orff i escriví les primeres partitures de música incidental Després de dos anys a Itàlia 1925-27 i una breu estada a Berlín 1928, tornà a Munic Allí estrenà l’oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen 'Temor i benvolença' el 1931 i més tard les òperes Die Zaubergeige 'El violí màgic' 1935 i Peer Gynt 1938, que tingueren un notable èxit i li donaren popularitat Aquest reconeixement, però, cresqué el 1936 amb la composició de l’obra orquestral Olympische Festmusik , realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de…