Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
reflexió
Música
Fenomen pel qual una ona que es propaga en un medi material retorna parcialment en incidir sobre un altre medi de característiques dinàmiques diferents.
Aquestes característiques solen resumir-se en el concepte d’impedància, que expressa la relació entre el moviment d’un medi velocitat i l’esforç força que cal fer per a aconseguir-lo Per a comunicar una mateixa velocitat, un medi d’alta impedància demana més esforç que un de baixa impedància Així, quan l’ona incideix sobre un medi d’impedància molt més alta que la del medi inicial, la reflexió és molt important En cas contrari, la reflexió és baixa, i gran part de l’ona incident és transmesa al segon medi Quan el medi inicial de propagació és gairebé unidimensional és a dir, el seu gruix i la…
cerres
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En l’arc d’alguns instruments cordòfons, feix de fibres que, tensades en els seus extrems, presenten un frec superficial capaç de desplaçar per fricció la corda de l’instrument.
Quan la corda, a causa de la seva pròpia tensió, s’allibera d’aquest desplaçament lateral i retorna al seu estat de repòs, es repeteix de nou el mateix cicle Aquest fenomen posa en vibració la corda, i genera el so inicial de l’instrument Malgrat que actualment poden ser de diferents materials, el nom d’aquestes fibres, anomenades també crins o metxa, procedeix de l’ús tradicional de pèls de la cua del cavall
pistó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.
És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàllica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics sèrie dels harmònics les mancances de la sèrie principal La primera notícia pública de l’ús de…
saltador
Música
En alguns instruments de corda pinçada amb teclat -especialment el clavicèmbal-, cadascuna de les peces mòbils on s’allotgen els plectres (plectre) que posen en vibració les cordes.
De forma rectangular i amb una alçària que no ultrapassa els 15 cm, els saltadors estan situats entre les cordes, recolzats verticalment sobre l’extrem interior de les tecles, de manera que, en pitjar-les, projecten els saltadors cap amunt, mentre el plectre pinça la corda Una guia de fusta situada per sobre dels saltadors limita el seu moviment ascendent i els fa retornar pel seu propi pes El plectre està fixat a una peça mòbil, el balancí, al centre del saltador, el qual permet pinçar la corda en el moviment ascendent del saltador i relliscar enrere en el descendent, produint així un únic…
vàlvula
Música
Mecanisme que permet obturar o alliberar el pas de l’aire per diferents segments del tub acústic dels aeròfons de broquet -instruments de vent-metall- i obtenir diferents llargades totals del tub acústic, tot modificant la nota fonamental de l’instrument i els seus harmònics.
Actua com una clau de pas, accionada amb els dits del músic des d’unes palanques o botons externs al tub S’utilitzen només en els instruments de vent-metall i, encara que s’ha experimentat amb models més complexos, no se’n solen usar més de tres Els dos tipus més importants de vàlvules són les rotatives o de moviment horitzontal, anomenades també cilindres cilindre , i les de pistons o de desplaçament vertical pistó Les primeres, ideades per Heinrich Stoelzel per a les trompes l’any 1815, foren perfeccionades pel vienès Josef Riedl el 1835, i han mantingut fins a l’actualitat el nom del…
salm
Música
Composició poètica de caràcter religiós, d’origen hebreu, destinada a ser cantada en celebracions cultuals, tant en la litúrgia sinagogal jueva com en la cristiana.
El terme es refereix concretament a les 150 peces que integren el Llibre dels Salms o Saltiri , un dels textos que formen part de la Bíblia El mot prové del grec psalmós , que és al seu torn una traducció de l’hebreu mizmor , que significa cant o poema acompanyat d’un instrument de corda pinçada o saltiri Una bona part dels salms fou composta en temps dels reis segles X-VI aC, bé que n’hi ha alguns d’anteriors els més recents poden ser dels segles IV-II aC El Llibre dels Salms fou aplegat probablement amb vista al culte sinagogal segle V aC Des del punt de vista literari, un salm consta d’un…
música del Vaticà
Música
Música desenvolupada al Vaticà.
Durant l’Edat Mitjana els papes residiren al Laterà, i no fou fins el retorn de l’exili d’Avinyó 1377 que l' Ager Vaticanus -un dels set turons de Roma i on, segons la tradició, sant Pere fou martiritzat- esdevingué seu pontifícia El cor encarregat de la litúrgia papal almenys des del segle V, la Schola Cantorum, havia estat abolit el 1370 Sota Eugeni IV 1431-47, la capella papal es convertí en un cor de cantants d’elit, molts d’ells també compositors d’anomenada, els quals gaudien de nombrosos privilegis i eren força ben pagats Guillaume Dufay formà part del cor 1428-37, per al qual…
veu
Música
So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte en parlar, cridar o cantar.
La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…
música de la República Txeca
Música
Música desenvolupada a la República Txeca.
Música culta de tradició europea Les formes musicals usuals durant l’Edat Mitjana a Bohèmia es corresponen, a grans trets, amb les dels països centreeuropeus veïns Dins de l’àmbit monàstic es conserven cants gregorians del segle XII A Bohèmia, de fet, la pràctica del cant gregorià arribà a la seva màxima esplendor al final del segle XIV Parallelament a la música sacra en llatí, es desenvolupà una música sacra en llengua vernacla Es tracta sobretot d’himnes, corals i cançons amb trets característics de la música popular i textos txecs Un dels exemples més notables d’aquest gènere és l’himne…
clavicèmbal
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…