Resultats de la cerca

Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant

Fragments d’aquest estil apareixien en obres com salms, passions, lamentacions, magníficats, lletanies, etc Es diferencia del fals bordó francès en el fet que les quatre veus estan escrites, el cantus sol ser a la veu del tenor, predominen els acords en estat fonamental i l’escriptura és tipus nota contra nota sense els parallelismes de 4es i 6es Cap a la segona meitat del segle XVI s’abandonà la melodia salmòdica tot i que es mantingué l’estil d’harmonització També n’aparegueren d’instrumentals com els Fabordón y glosas d’A Cabezón, o els de D Ortiz A partir del segle XVII, fossin vocals o…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…

La vida musical de Salzburg es podria dividir en dues etapes abans i després de WA Mozart Abans d’ell, la ciutat era ja un centre musical important, sobretot a partir del segle XVII Després de la mort de Mozart, però, la ciutat esdevingué, i encara ho és, un lloc de culte i pelegrinatge dels amants de la música i un punt de referència simbòlic dins de la música clàssica europea Les primeres notícies sobre música culta a la ciutat de Salzburg són del començament del segle VIII, que es fundaren el monestir de Sant Pere i la catedral La seu i la seva escola foren durant segles el centre de la…

Al segle VIII el rei d’Astúries Alfons II hi fundà una abadia, on es conservaven les relíquies de dos màrtirs locals, sant Emeteri i sant Celedoni Alfons VIII li concedí el fur de repoblació el 1187 A partir del segle XII la ciutat experimentà un gran creixement i l’abadia esdevingué collegiata L’any 1754 es convertí en seu episcopal L’església de la collegiata, després catedral, fou erigida durant el segle XIV, destruïda per un incendi el 1941 i restaurada posteriorment Durant els segles XV i XVI la riquesa, es basà en el comerç tèxtil amb Flandes de la ciutat i a partir del XVIII, en el…

La capital és l’Havana Per comparació a altres països de l’Amèrica llatina, la música de tradició europea trigà més a desenvolupar-s’hi Durant els segles XVI i XVII no hi ha notícia de cap centre ni de cap compositor destacables La catedral de Santiago de Cuba sembla que era el nucli de producció més important i és on hi ha les referències més antigues sobre l’activitat musical La plaça de mestre de capella fou establerta el 1682 i el primer a ocupar-la fou un tal Domingo de Flores No fou fins a la segona meitat del segle XVIII que aparegué el primer compositor rellevant, Esteban Salas y…

És la més comuna de les veus masculines Com a conseqüència de l’ampliació, al final de l’Edat Mitjana, de l’extrem inferior de la tessitura en la polifonia europea, aparegueren nous termes per a designar les veus que executaven les parts greus A més del comú contratenor bassus , s’empraven termes derivats del prefix grec bari- 'profund, greu' com baripsaltes , bariclamans , baricanor , barisonans i, en particular, baritonans Aquest terme s’utilitzà per primera vegada en la música occidental en les composicions polifòniques sacres franceses, que daten del final del segle XI, i en aquesta…

Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…

Fou fundada pels romans al voltant de l’any 43 dC, i durant el segle VII fou capital del regne d’Essex Al segle XIV era la capital política, econòmica i administrativa d’Anglaterra i les notícies de l’època evidencien la forta atracció que produïa sobre els músics de tot el país, que sovint la visitaven Algunes de les primeres notícies sobre un conjunt musical són del 1454 i es refereixen als waits , guàrdies nocturns que tocaven diversos instruments Tenien el càrrec de músics oficials de la ciutat i sembla que arribaren a fer concerts regularment El 1348 Eduard III fundà la capella reial de…